From Wikipedia, the free encyclopedia
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nom original | (fr) Gaston VII de Montcada (ca) Gastó VII de Montcada |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1225 |
Mort | 26 abril 1290 (64/65 anys) Sauvatèrra de Biarn (França) |
Sepultura | Auloron Santa Maria |
Altres | |
Títol | Vescomte |
Família | Montcada |
Cònjuge | Beatriu de Savoia-Faucigny (1273 (Gregorià)–) Mata de Matha |
Fills | Margarida de Bearn () Gastó VII de Montcada i de BearnMata de Matha Constança de Montcada () Gastó VII de Montcada i de BearnMata de Matha Mata de Bearn () Gastó VII de Montcada i de BearnMata de Matha Guillema de Montcada i Bigorra () Gastó VII de Montcada i de BearnMata de Matha |
Pares | Guillem II de Montcada i de Bearn i Garsenda de Provença |
Germans | Constança de Bearn |
Fill de Guillem II de Montcada i de Garsenda de Provença, filla del comte Alfons II de Provença i de Garsenda de Folcarquier.
Gastó va promulgar una sèrie de furs, dins del grup de Furs de Bearn, per a cadascuna de les valls bearneses, entre els quals dos per a Aspe (el 1247 i el 1250). En aquest any 1250 va declarar hereva del Bearn la seva segona filla Margarida, però la tercera filla, Mata, i el seu poderós marit, Guerau VI d'Armanyac, no ho van acceptar. Cap al final de la seva vida es va penedir i va declarar hereva a la seva filla més jove, Guillema, però el Bearn fou controlat pel marit de Margarida, Roger Bernat III de Foix, i la mort de Mata el 1309 va consolidar la situació.
Gastó fou molt ben reputat com a guerrer, i gran defensor del Bearn, aliat a França i enemic dels anglesos. Fou una figura poderosa i independent a Gascunya i va defensar l'ordre, la fe i la pau. Fou derrotat i capturat per Simó V de Montfort, sisè earl de Leicester, el 1248. El 1250 fou portat a Anglaterra amb Simó, i allí fou perdonat, però el 1252 es va revoltar novament aliat a Alfons X de Castella, que reclamava el ducat de Gascunya; aquesta vegada Enric III d'Anglaterra va seguir una estratègia diplomàtica i va concertar un matrimoni entre el seu fill Eduard i Elionor, filla d'Alfons; al jove Eduard (de 14 anys) li va concedir el ducat de Gascunya. El 1276 Gastó es va rendir a Eduard i fou empresonat a Winchester; tres anys després va fer un acord amb Eduard que li va retornar les seves terres.
Es va casar el 1240 amb Mata (o Matilde) de Matha, vescomtessa de Marsan. Van tenir cinc filles, que es van repartir l'herència:
Es va casar en segones núpcies el 2 d'abril de 1273 amb Beatriu de Savoia-Faucigny (vers 1237–1310), filla de Pere II de Savoia i d'Agnès de Faucigny i vídua de Guigó VII de Viena, però no van tenir descendents.
Fora dels matrimonis, va tenir almenys tres fills i dues filles amb dones desconegudes.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.