Gaspar Homar i Mezquida
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier[lower-alpha 1] i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles. Els seus mobles, que poden ser considerats d'autor, són el reflex del benestar i de les aspiracions de la puixant burgesia i es distingeixen per la utilització de fustes nobles i costoses i pels treballs en marqueteria i talla, on rebé la col·laboració de destacats artistes com Josep Pey, Sebastià Junyent o Joan Carreras i Farré[1]. Amb una forta personalitat, l'obra de Gaspar Homar està relacionada amb la dels millors artistes de l'època, com ara Eugène Gaillard, Hector Guimard o William Morris[2] i reinterpreta des d'una òptica molt particular, la influència de la Secessió de Viena i de l'Escola de Glasgow.[3] Participà i obtingué medalla a les exposicions de Londres, Madrid i Barcelona (1907), a la hispano-francesa de Saragossa (1908) i a la Internacional del Comfort Modern de París (1909), i fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Venècia (1908).[4]
Retrat de Gaspar Homar realitzat per Josep Pey (1904) (1904) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 setembre 1870 Bunyola (Mallorca) |
Mort | 5 gener 1953 (82 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | ebenista |
Art | ebenista, dissenyador |
Moviment | modernisme |