![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Galindo_II_Aznarez%252C_V_conde_de_Arag%25C3%25B3n.jpg/640px-Galindo_II_Aznarez%252C_V_conde_de_Arag%25C3%25B3n.jpg&w=640&q=50)
Galí II Asnar
comte d'Aragó / From Wikipedia, the free encyclopedia
Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).[1][2]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IX ![]() |
Mort | 922 ![]() |
Comte d'Aragó | |
893 (Gregorià) – 922 (Gregorià) ← Asnar II Galí d'Aragó – Andregot Galindes → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | governant ![]() |
Família | |
Família | Galíndez ![]() |
Cònjuge | Acibel·la de Gascunya Sança Garcés ![]() |
Fills | Toda Galindes ( ![]() Belasquita Galindes d'Aragó ( ![]() Asnar Galindes ( ![]() Andregot Galindes ( ![]() Redempt Galindes d'Aragó ( ![]() Miró Galindes d'Aragó ( ![]() Guntislo Galíndez ( ![]() ![]() |
Pares | Asnar II Galí d'Aragó ![]() ![]() |
Germans | Garcia Asnar d'Aragó Sança Asnar ![]() |
Va ser fill i successor del comte Asnar Galí II i d'Ònnega Garcés.[3]
Està documentat exercint com a comte des del 893,[3] data tradicional en què es data la mort del seu pare. Protegit dels atacs del valí d'Osca, Muhàmmad al-Tawil, amb qui tenia vincles familiars, durant el seu mandat va incorporar al comtat la meitat oriental de la vall de l'Aragó, les valls d'Atarés i Aucumer i el camp de Jaca. Es considera que durant el seu govern el comtat d'Aragó va deixar de ser independent i va passar a dependre del regne de Pamplona, tot i que es desconeix en quin moment exacte. En tot cas, es va respectar el càrrec de Galí II, que va continuar sent comte fins a la seva mort, l'any 922.[4]
Es va casar dues vegades. En primeres núpcies amb Acibel·la, filla del comte Garcia Sanxes de Gascunya. D'aquest matrimoni en van néixer Toda, el bisbe Redempt i Miró. En segones núpcies es va casar amb Sança Garcés, filla del cabdill vascó Garcia Ximenes, de qui van néixer Belasquita i Andregot.[3][1]
En termes generals, es considera que el comtat d'Aragó va passar definitivament al regne de Pamplona a través del matrimoni de la seva filla Andregot amb Garcia Sanxes I.[2][3] Segons Julia Pavón, amb l'herència es va aplicar una reptura de la successió familiar mitjançant l'encomanament de la noblesa local a un nou senyor, Sanç I de Pamplona, quelcom que explicaria, d'altra banda, perquè el comtat d'Aragó va mantenir la seva imatge tradicional d'entitat política separada de la resta del regne, amb el grup nobiliari o barons aragonesos.[4]