Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851^[1] - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas al 1904 a Buenos Aires
Biografia
Naixement	1851 Barcelona
Mort	1919 (67/68 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Montjuïc
Activitat
Ocupació	arquitecte, militar
Moviment	Modernisme català
Família
Fills	Carles Buïgas i Sans
Obres destacables
monument a Colom

És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans, que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. El seu cosí, l'arquitecte modernista Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influït per Buïgas.

Biografia

Nasqué a Barcelona el 21 de juliol de 1851^[2] i fou batejat a l'església de Santa Maria del Pi. El seu pare Josep Buhigas i Raspall era un advocat de cert prestigi que procurà en tot moment per la seva formació la seva mare Manuela Monrabá i Llopis. Així feu el batxillerat i el 1868, amb 17 anys, l'envià a l'escola superior d'arquitectura de Madrid on estudià fins als 22 anys. Interrompé la carrera per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 i va arribar a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. El contacte amb els companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Gaudí, Domènech o Puig i Cadafalch, influí en la seva obra.

Posteriorment, i durant vuit anys, seria diputat provincial pel districte de Vic - Berga. Fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de: Sentmenat i La Pobla de Lillet (1879), Tortosa (1880), Masnou (1881 i 1888), Sitges (1882), Barberà del Vallès (1883), Alella (1884), Vilassar de Dalt (1889) i Cardona (1892). També fou arquitecte director de les obres del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1882-1888), pèrit mesurador de béns nacionals (1882-1898) i pèrit de l'administració pública (1880-1884).

Pel seu monument a Colom, fet coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. El concurs per al monument fou convocat el 1882; hi obtingué el primer premi entre 47 concursants i en dirigí la construcció, que començà el 1883 i s'acabà el 1885. Aquest projecte també li representà ser nomenat "comanador" de la corona d'Itàlia per part del rei Humbert I, entre altres distincions. Entre el 1887 i el 1888 fou arquitecte cap de la secció marítima de l'Exposició Universal, on construí un viaducte que posava en comunicació el parc de la Ciutadella amb la platja.

Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos. A finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre 1904 i 1907 construiria el "Banco Popular" entre altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona el 7 de novembre de 1919.^[3]

Pel que fa a la conservació de la documentació, el seu propi fill (Carles Buïgas i Sans) ens explica^[4] que foren cremades gairebé una cinquantena de carpetes amb croquis, dibuixos, memòries, projectes... amb posterioritat a la Guerra Civil. I com de tot el material només en pogué recuperar tres carpetes, cosa que ha dificultat l'estudi de l'obra del personatge.

El 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.^[5]

Obres

• Església del Sagrat Cor a Manacor, 1881
• A l'Exposició Universal de 1888:
  • Pont de la Secció Marítima,
  • Pavelló d'Indústries Navals (en col·laboració)
  • Moll a la platja
• Palau Comella de Vic
• Convent de les filles de Maria a Gironella
• Projecte de l'Església i Convent dels Missioners del Sagrat Cor, a Buenos Aires, 1904
• Edifici del Banco Popular, a Montevideo, 1904-1907
• Edifici de la Misión Católica de Minas, a Uruguai, 1907
• Projecte del Monument a Cervantes, Madrid, 1913

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1883-1888	Monument a Colom	Passeig de Colom
1890	Casa Narcís Oms[6] (actual Hotel Condal)	Boqueria, 23	Edifici eclèctic de planta baixa i cinc pisos, amb façana estructurada en dos cossos simètrics.	Molt bo

Caldes de Malavella

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1900-1901	Balneari Vichy Catalán	Av. Dr. Furest Roca, 32	Ala principal del gran edifici destinat a balneari, realitzat en estil neomudèjar. L'edifici fou acabat per l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva	Molt bo

Cerdanyola del Vallès

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1872	Can Llopis	c/ Sant Ramon, 130	Mansió d'estil eclèctic amb una torre acabada en un sostre cònic amb ceràmica blanca i blava.	Correcte
1894	Can Domènech	c/ Sant Martí, 88	Obra encarregada per Evaristo Lòpez perquè fos casino de la colònia d'estiuejants, va passar a ser residència dels López a partir del 1910, per la qual cosa va ser reformat per Eduard Maria Balcells, nebot de Buïgas. Destaquen els magnífiques vitralls que embellien la seva façana principal i lateral atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn.[7] Actualment hi allotja el Museu d'Art de Cerdanyola.	Correcte
1895	Castell de Sant Marçal	Ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, s/n	Reforma radical d'un antic castell medieval respectant l'estructura quandrangular amb pati intern i la torre circular a la cantonada, tot recobrint-lo d'un repertori decoratiu que s'emmarca dins el més fantasiós historicisme eclèctic.	Correcte
Final s.XIX	Vil·la Celina	c/ Jaume Mimó i Llobet, 13	Edifici neoclàssic de planta quadrada i de decoració austera. Compta amb uns grans jardins.	Correcte

El Masnou

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1901-1902	Casa Benèfica del Masnou	C. del Rector Pineda, 12	Asil de planta composta per un cos central de planta rectangular amb una torre de planta quadrada a la seva part frontal.	Correcte

Sitges

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1895	Casa Severiano Virella Cassanyes	C. Jesús, 16	Edifici de planta baixa, primer pis i golfes actualment ocupat per un hotel.	Correcte
1899	Mercat Vell de Sitges	Pl. Ajuntament, 11-12	Edifici d'una sola nau amb coberta de ferro i marquesina, destinat a ús cultural.	Correcte
1900	Casa Josep Ferrer i Torralbas	C. Santiago Russiñol, 33	Casa de tres cossos de planta baixa, pis i golfes.	Correcte
1900	Capella de les Religioses de la Immaculada Concepció	C. Parellades, 60-62	Edifici neogòtic.	Correcte
1902	Casa Bonaventura Blay	C. Illa de Cuba, 33-37	Casa amb jardí de planta baixa i dos pisos amb una torre-mirador. Actualment dedicada a hotel i restaurant.	Correcte

Vilassar de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1895	Panteó Mir	Cementiri de Vilassar de Mar	La tomba fou encarregada pel navilier Nicolau Mir i Julià. Les escultures són obra de Rafael Atché i Ferré.[8]	Correcte

Referències

1. «Registre de naixements.Any 1851.Llibre 3.Registre núm.2438.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 21-07-1851. [Consulta: 11 juliol 2019].
2. Bassegoda 1973, p. 7
3. La Veu de Catalunya 1919, 13 nov.
4. Bassegoda 1973, p. 6
5. Fitxa de l'exposició^{[Enllaç no actiu]}
6. «Narciso Oms. Enderrocar i construir casa». Q127 Foment 590 Q. AMCB, 26-04-1890.
7. Modernisme a Cerdanyola. Can Domènech
8. Serrano 2009, p. 209

Bibliografia

• Anònim «Gaetà [sic] Buigas i Monravà». La Veu de Catalunya [Barcelona], 13-11-1919, p. 5.
• Bassegoda Nonell, Juan «El monumento a Colón, y su autor Cayetano Buigas, un arquitecto modernista poco conocido». La Vanguardia Española [Barcelona], 15-10-1972.
• Bassegoda Nonell, Juan [et al.]. La personalidad y la obra del arquitecto Cayetano Buigas Monravá; Semblanza biográfica por Carlos Buigas Sans. Barcelona: Universidad Politécnica de Barcelona, Cátedra Gaudí, 1973.
• Coll Mirabent, Isabel «L'antic mercat de Sitges». Miscel·lània Penedesenca [Vilanova i la Geltrú], 10, 1987, p. 121. ISSN: 0210-5012.
• Fontbona, Francesc. Gaietà Buïgas i la seva obra americana. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Octubre 1990, pàgs. 243-247 (IV Jornades d'Estudis Catalano-Americans).
• Serrano Méndez, Alexis «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme [Vilassar de Mar], 14-11-2009, p. 193.

Enllaços externs

• Fons Gaietà Buïgas i Monravà de la Biblioteca de Catalunya.