![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/GothicRayonnantRose003.jpg/640px-GothicRayonnantRose003.jpg&w=640&q=50)
Gòtic radiant
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gòtic radiant (rayonnant en francès) és la denominació historiogràfica d'una de les fases de l'art gòtic, encunyada específicament per a l'arquitectura gòtica de França i coincident en gran manera amb el regnat de Lluís IX (1226-1270).
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/GothicRayonnantRose003.jpg/640px-GothicRayonnantRose003.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Sainte_Chapelle_-_Upper_level_1.jpg/640px-Sainte_Chapelle_-_Upper_level_1.jpg)
Construïdes les catedrals del gòtic clàssic, s'alenteix el ritme de construcció però manté la tendència a edificis cada vegada més alts i amb menys matèria en el gòtic radiant, amb traceries reforçades amb metall i els pilars es substitueixen per pilastres formades per feixos de nervis que recullen les voltes i arcs.[1] Un dels primers edificis que establiren els patrons d'aquest estil fou la Catedral de Beauvais, que assolia una alçada de les voltes tan imponent (48 metres) que no fou igualada a cap altre edifici gòtic. La Sainte-Chapelle de París, concebuda com una mena de reliquiari de vidre, constitueix el paradigma perfecte de l'estil radiant.
A l'interior d'aquests edificis la llum es converteix en l'element predominant, i en funció d'ella i el seu significat simbòlic i espiritual es conceben la resta d'elements arquitectònics. S'intenta alliberar els murs de la seva funció sostenidora per col·locar-hi vidrieres més grans i molt decorades. Pot ser mitjançant rosasses radials (d'on li ve el nom) o d'obertures de mida més gran que abans, que es decoren amb vidrieres, sobretot de color blau fosc i vermell. Els edificis tendeixen també a guanyar alçada i verticalitat.
La teoria evolutiva dels estils artístics ha denominat aquest estil com gòtic manierista, en representar l'estadi intermedi entre l'anterior gòtic clàssic (o ple) i el posterior gòtic barroc (o tardà -gòtic flamíger-).