Frontera entre Anglaterra i Escòcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La frontera entre Anglaterra i Escòcia recorre 96 milles (154 km) entre Marshall Meadows Bay a la costa oriental i el Solway Firth a la costa occidental. És l'única frontera terrestre d'Escòcia i una de les dues d'Anglaterra (l'altre és amb el País de Gal·les).
Mapa del traçat de la moderna frontera angloescocesa | |
Característiques | |
---|---|
Entitats | Escòcia Anglaterra |
Extensió | 154 km |
Història |
El Firth of Forth era la frontera entre el picto gaèlic Regne d'Alba i l'angle regne de Northumbria a principis del segle x. Va esdevenir la primera frontera anglo-escocesa amb l'annexió de Northumbria per l'Anglaterra anglosaxona a mitjans del segle x. En 973, Kenneth II d'Escòcia va atendre al rei anglès, Edgar el Pacífic al seu consell a Chester. Després que Kenneth li retés homenatge, segons s'informa, Edgar el va recompensar amb la concessió de Lothian.[1] Malgrat aquesta transacció, finalment el control de Lothian no va ser resolt i la regió va ser presa pels escocesos en la batalla de Carham en 1018, i el riu Tweed es va convertir en la frontera angloescocesa de facto. La línia Solway-Tweed va ser legalment establerta en 1237 pel Tractat de York entre Anglaterra i Escòcia.[2] Segueix sent la frontera actualment, amb l'excepció de les Debatable Lands, al nord de Carlisle, i una petita àrea al voltant de Berwick-upon-Tweed, que va ser presa per Anglaterra en 1482. És una de les fronteres establertes més antigues del món, encara que Berwick no va ser annexada a Anglaterra fins a 1746, per la Llei de Gal·les i Berwick de 1746.[3]
Durant segles abans de la Unió de les Corones, la regió a l'altre costat de la frontera era un territori sense llei que va patir diverses incursió a cada sentit dels Border Reivers.
Després del Tractat d'Unió de 1706, ratificat per l'Acta d'Unió (1707), que unia Escòcia amb Anglaterra i Gal·les per formar el Regne de la Gran Bretanya, la frontera continua formant el límit de dues jurisdiccions jurídiques separades, ja que el tractat entre ambdós països garantia la continuïtat de la separació del dret anglès i el dret escocès.[4]
La majoria d'edat sota el dret escocès és de 16 anys, mentre que és de 18 anys sota el dret anglès. Els assetnaments fronterers de Gretna Green a l'oest i Coldstream i Lamberton a l'est eren convenients per escapolir-se d'Anglaterra que volien casar-se sota les lleis escoceses, i es casaven sense publicitat.
La frontera marina és ajustada per l'Ordre del límit de les aigües adjacents escoceses de 1999 de manera que la frontera en aigües territorials (fins a 19 km) al nord del límit de les instal·lacions petrolieres establertes per l'Orde de Jurisdicció Civil (Activitats Offshore) de 1987.[5]