Guisat de carn amb suc From Wikipedia, the free encyclopedia
El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets fins de carn de vedella i que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser ceps, gírgoles, rovellons o altres). Juntament amb l'estofat de vedella és un dels pocs plats de la cuina tradicional clàssica catalana que es fan a base de bou o vedella.[1] Ambdós són plats que se solen fer el dia abans i que es poden reescalfar quan convingui.
Característiques | |
---|---|
Altres noms | flicandó |
País d'origen | Catalunya |
On es menja | Catalunya, Mallorca |
Gastronomia | Cuina dels Països Catalans |
Detalls | |
Tipus | carn de porc i tall de vedella |
Ingredients principals | vedella, bolets, ceba, vi blanc, farina, oli d'oliva |
És possible que el mot fricandó vingui de l'occità frica, que per la seva banda ve del llatí frigere, fregir,[2] ja que la carn enfarinada es fregeix en saïm, oli d'oliva o una barreja d'ambdós. De fet, a Occitània existeix un plat que, amb el nom afrancesat, es diu fricandeau, però aquest és molt diferent: A Occitània el que s'entén per fricandeau és una preparació de xarcuteria a base de mandonguilles de carn de porc envoltades per una mantellina,[2] mentre que el fricandeau "clàssic" més conegut a la resta de França sí que es fa també amb carn de vedella, però és una peça gran que es cou sencera, entatxonada amb cansalada i que se serveix calenta o freda,[2] com un roti de porc.
Al contrari que altres plats tradicionals clàssics,[lower-alpha 1] el seu origen no és camperol sinó propi de la cuina urbana.[2] L'origen de la recepta segurament és medieval, almenys per a la seva semblança amb la vedella amb sosengua, cosa que explica, per exemple, que en principi el sofregit es faci sense tomàquet,[3] tot i que actualment hi ha gent que n'hi posa una mica; i el fet de ser a base d'una carn com la vedella, no molt habitual a la cuina catalana.[2][lower-alpha 2] La recepta de fricandó, tal com la coneixem ara, apareix per primera vegada per escrit en un receptari de començaments del segle xviii, Avisos y instrucciones per lo principiant cuiner, del pare Josep Orri. A partir d'aquest moment, la recepta apareix a tots els manuals de cuina catalana,[3] amb petites variacions personals però amb els comuns denominadors de la carn de vedella tallada fina i enfarinada, el sofregit -que sí que varia una mica d'una recepta a altra-, els bolets i la picada. En algunes receptes el vi blanc se substitueix per una mica de vi ranci.
Sembla que als segles XIX i XX la relació gastronòmica entre Cuba i Catalunya va ser molt important,[4] per exemple, el català Joan Cabrisas va escriure el primer llibre de cuina cubana[5] que existeix i a algunes famílies cubanes hi ha la tradició de preparar fricandó, així com ole-ole (all-i-oli) i escudilla (escudella).[6]
A Suïssa hi ha un plat fet amb escalopes de bou i xampinyons anomenat Fricandeaux.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.