Free-jazz
subgènere musical del jazz / From Wikipedia, the free encyclopedia
El free-jazz (terme anglès; literalment en català, "jazz lliure") és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar durant les dècades dels cinquanta i dels seixanta.[1][2] Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley.[3][4] Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane.[5][6]
Origen | Estats Units d'Amèrica i Europa |
---|---|
Creació | 1960 |
Part de | jazz d'avantguarda |
Tot i que el free-jazz és sovint associat amb l'època en què va nàixer, hi ha tot un seguit de músics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evolució dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jörgensmann, Ken Vandermark o William Parker.[7][8][9]
Més a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formació dels anys setanta pionera de l'estil a França, liderada pel pianista i compositor François Tusques, i amb el cantant català, Carles Andreu.[10]