Francisco Pizarro González
conqueridor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541)[1] fou un conqueridor i marquès extremeny.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Francisco Pizarro y González 16 març 1478 (Gregorià) Trujillo (Corona de Castella) |
Mort | 26 juny 1541 (63 anys) Lima (Imperi Espanyol) |
Causa de mort | Homicidi (Ferida d'arma blanca ) |
Sepultura | Catedral de Lima |
Virrei del Perú | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | Conqueridor del Perú |
Activitat | |
Ocupació | conquistador, explorador |
Activitat | 1496 (Gregorià) – |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Espanyol |
Rang militar | general |
Participà en | |
13 febrer 1502 | 1502 Ovando Expedition to America (en) |
Altres | |
Títol | Adelantat |
Parella | Quispe Sisa (en) Cuxirimay Ocllo (en) Añas Colque |
Fills | Francisca Pizarro Yupanqui ( Quispe Sisa (en) ) |
Pare | Gonzalo Pizarro Rodríguez de Aguilar |
Germans | Gonzalo Pizarro, Hernando Pizarro, Juan Pizarro i Francisco Martín de Alcántara |
Premis | |
Pizarro va integrar l'expedició que va descobrir el Mar del Sud (Oceà Pacífic), empresa liderada per Vasco Núñez de Balboa el 1513. El 1532, després de capturar i ajusticiar a l'Inca Atahualpa, va poder imposar-se sobre l'Imperi incaic amb ajuda de diversos cacics locals, conquistant l'esmentat estat imperial el centre de govern del qual es trobava a l'actual Cusco, el Perú, a més d'establir una dependència espanyola sobre ell. Va obtenir el títol de marquès i els seus descendents van tenir el títol de marquesos de la Conquesta, però amb el nom d'Atavillos, sent aquest el títol utilitzat pel cronista don Francisco López de Gómara en la seva Història General de les Índies, capítol CXXXII.[3] També va ser anomenat com a marquès per Pedro Cieza de Lleó en el seu llibre Chrónica del Perú. Per a les seves hosts indígenes era conegut com Apu (‘cap’, ‘senyor’, ‘general’) o Machu Capitán (‘vell capità’).[4]