From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Pignatelli i d'Aimeric (Barcelona, 23 de febrer de 1687 - Compiègne, 14 de juliol de 1751) fou un militar i diplomàtic espanyol, capità general d'Aragó i ambaixador de Felip V d'Espanya al regne de França.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1687 Barcelona |
Mort | 14 juliol 1751 (64 anys) Compiègne (França) |
Ambaixador d'Espanya a França | |
febrer 1749 – juliol 1751 ← Fernando de Silva y Álvarez de Toledo – Jaime Masones de Lima → | |
Capità general d'Aragó | |
novembre 1741 – desembre 1741 ← Lucas Fernando Patiño y Attendolo – Lucas de Spínola y Spínola → | |
Capità general d'Aragó | |
1r març 1738 – 1r març 1740 ← Alexandre de Cécile (en) – Lucas Fernando Patiño y Attendolo → | |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic |
Família | |
Germans | Maria Josepa Pignatelli i d'Aimeric |
Premis | |
Era fill del napolità Domenico Pignatelli i Vagher, marquès de San Vicente, i de la catalana Anna Maria Francesca d'Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d'Argençola.[1] Ingressà als Reials Exèrcits el 1698 i en 1708 assolí el grau de coronel. El 1719 ascendí a brigadier i el 1728 va ingressar a l'Orde d'Alcántara.[2] El 1735 fou nomenat governador militar de Badajoz i en 1737 de Saragossa. De 1738 a 1740 fou nomenat capità general d'Aragó, càrrec que tornaria a ocupar en 1741. El deixà quan marxà a lluitar a la guerra de successió austríaca defensant la causa de Felip I de Parma. El 1748, després de la pau d'Aquisgrà, va tornar a Espanya i fou nomenat comandant general de la costa de Granada. Pocs mesos després, però, fou nomenat ambaixador espanyol a la cort francesa per substituir Fernando de Silva y Álvarez de Toledo el febrer de 1749. Durant el seu càrrec va participar de les intrigues entre el marquès de l'Ensenada i madame de Pompadour. El juliol del 1751 va emmalaltir i va morir a la seva residència de Compiègne el 14 d'aquell mes.
El 1722 es va casar amb la barcelonina Maria Francesca de Rubí i Corbera, baronessa de Llinars i filla del marquès de Rubí. Una de les seves filles, Marianna Pignatelli i Rubí, heretaria el marquesat.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.