From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria. Francesc és el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva unió marital.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era net per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor Maria d'Àustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. A més a més per via materna era besnet del rei Lluís XIII de França a través dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Lluís XIV de França.
Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'Àustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, era el seu besavi, i pertanyent a una família que s'havia distingit pel seu servei incondicional a Àustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic aviat veié en Francesc un candidat ideal per casar amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la unió amb Maria Teresa no comprometia a Àustria a cap aliança política de futur i a més a més les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria política per l'acceptació de Maria Teresa com a hereva per part de les potències. A les capitulacions matrimonials, Francesc es comprometé a cedir el ducat de Lorena, possessió immemorial de la seva família, al príncep Estanislau I de Polònia que havia estat expulsat de Polònia essent el candidat profrancès i sogre de Lluís XV de França. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Lluís, la princesa Maria Leszczyńska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el Gran Ducat de Toscana,[2] ja que els Mèdici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dona una més que important compensació econòmica que farà de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successió a l'Imperi.
Francesc es casà amb Maria Teresa I d'Àustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena. S'establí posteriorment durant una temporada a Florència on fou declarat gran duc a la mort de l'últim Mèdici. La parella tingué setze fills:
L'any 1745, després de la victòria austríaca a la Guerra de Successió austríaca, fou declarat emperador romanogermànic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindrà un estatus de corregent. Francesc es dedicà a les seves dues grans aficions, la caça i els negocis.
Amb la compensació rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sabé invertir correctament, crear fàbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Habsburg eren rics per primera vegada a la història i no ho deixaren de ser fins a l'any 1918.
Francesc morí l'any 1765 a Viena i fou enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional dels Habsburg.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpg)
