Francesc Antoni de Solanell i de Montellà
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713. Era fill de Julià de Solanell i Foix, cavaller de Ribes. Era doctor en dret canònic i teologia per la universitat de Lleida, on va exercir de catedràtic. Va escriure tres obres, de les quals només es conserva una part d'Apologia sobre el origen, fundación y fundador del imperial monasterio de San Cucufate.
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | segle XVI Ripoll | ||||||||||||
Mort | 15 setembre 1726 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Formació | Universitat de Lleida | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Camp de treball | Abat | ||||||||||||
Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | abat de Sant Pere de Galligants |
Pertanyia a l'orde de Sant Benet i havia estat prior de la pabordia d'Age de Cerdanya, visitador general de l'orde benedictí, abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès. D'aquest darrer càrrec va ser desposseït per les autoritats borbòniques el 1717 degut a la seva militància austriacista, si bé ho va recuperar el 1726 arran de la signatura de la Tractat de Viena (1725) entre Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses de les obres que van formar part de la biblioteca personal de Solanell,[1] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[2]