Francesc Albó i Martí
polític i advocat català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Albó i Martí (Barcelona, 21 d'abril de 1874[1] - Puigcerdà, 1918) fou un polític i advocat català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
![]() ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1874 ![]() Barcelona ![]() | ||||||||
Mort | 1918 ![]() Puigcerdà (Baixa Cerdanya) ![]() | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||
Ocupació | polític, advocat ![]() | ||||||||
Partit | Lliga Regionalista | ||||||||
Família | |||||||||
Germans | Ramon Albó i Martí ![]() |
Fill de Ramon Albó i Calvaria de Castanyet i de Dolors Martí i Nogués de Barcelona. Germà de Ramon Albó i Martí. S'inicià en política en el carlisme, però a començaments del segle xx, arran de la seva participació en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana[2] es decantà directament pel catalanisme i formà part de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901.[3] Després fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1903 i a les de 1905,[4] i durant aquest període fou el portaveu del seu partit a les Corts Espanyoles. Fou un dels impulsors de la Solidaritat Catalana, tot i que no fou elegit diputat el 1907. Va escriure diverses obres històriques i jurídiques.