economista francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Frédéric Lordon (15 de gener de 1962) és un economista i sociòleg francès, director de recerca al CNRS, investigador al CESSP (Universitat de la Sorbonne) i membre del CSE (Centre de sociologia europea). Advoca pel desenvolupament d'una economia política spinozista i els seus treballs incideixen de manera crítica sobre la lògica del capitalisme accionarial, els mercats financers i les seves crisis.
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1962 (62 anys) |
Director de recerca del CNRS | |
Dades personals | |
Formació | École des ponts ParisTech HEC Paris École des hautes études en sciences sociales |
Director de tesi | Robert Boyer |
Activitat | |
Ocupació | economista, Director de recerca del CNRS, sociòleg, filòsof |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Daniel Adjerad (en) |
Premis | |
|
Va estudiar enginyeria a l'École Nationale des Ponts et Chaussées i comerç i economia a l'Institut supérieur des affaires. La seva tesi doctoral, realitzada el 1993 a l'EHESS, es titulava Irregularitats de les trajectòries dels creixements, evolucions i dinàmica no lineal. Per una esquematització de l'endometabolisme.
Els seus treballs comportant una investigació spinozista en ciències socials i les seves recents propostes relatives a la crisi econòmica, amb la seva obra Fins quan? Per acabar amb les crisis financeres, han estat rebudes amb interès.
Epistemològicament, el seu posicionament dins el camp de les ciències econòmiques és clarament heterodox;[1] comparteix les tesis de l'escola regulacionista francesa i particularment aquelles que consideren el caràcter ontològic de les lluites al si dels fets socials. Fa seva la fórmula de Michel Foucault quan considera que "la política és la guerra continuada amb altres mitjans", paràfrasi invertida de la fórmula de Clausewitz: "la guerra és la continuació de la política amb altres mitjans".[2]
Lordon mobilitza i reinterpreta el conat spinozià, i en fer-ho s'allibera de la influència de l'estructuralisme althusserià per a reintroduir la dimensió de l'acció dels individus que són el centre d'atenció de les relacions socials, l'objectiu de les societats.[3] També forma part del Moviment dels economistes atemorits, un col·lectiu de reflexió per a sostreure's de la dominació de l'ortodòxia neoliberal.[4]
A més, Frédéric Lordon col·labora regularment amb el diari le Monde diplomatique on ha advocat per la supressió de la borsa i ha proposat una taxa innovadora per lluitar contra els "estralls de la finança", l'SLAM (Shareholder Limited Authorized Margin, 'límit del marge accionarial autoritzat')[5]
En un article de maig del 2010 recupera una noció tradicionalment rebutjada per les esquerres i pel centredreta, i fins i tot per una gran part de la dreta institucional des que el Front Nacional francès en va fer la seva doctrina central: la noció de sobirania econòmica, com la que es practica al Japó: "A contracorrent de la ideologia de la mundialització, que fa l'apologia de la supressió de totes les fronteres i especialment d'aquelles que podrien ser contràries als moviments dels capitals, el cas japonès [...] ofereix l'exemple d'una configuració no solament viable sinó dotada de molt bones propietats". Recorda que "la història dels segles XIX i XX ha donat raons suficients per a desconfiar de la hipertròfia del principi nacional anomenat nacionalisme [...]" però que "destruint la idea de nació, el liberalisme destrueix alhora la idea de sobirania, tot anant amb molt de compte, senyal de la seva hipocresia perfecta, d'evitar qualsevol reconstrucció de sobirania a escales territorials més amples".
Quinze anys després de la desregularització dels mercats es perfila la perspectiva dels fons de pensions: aquesta confirmació del poder dels grans accionariats institucionals colpeja de ple l'assalariat sobre qui recauen tots els riscs. Però la veritable amenaça es troba en les falses promeses d'una reconciliació del capital i del treball al voltant de l'estalvi salarial, dins de l'arribada d'una societat del patrimoni i la utopia monstruosa d'una "democràcia dels accionistes".[6]
No hauríem d'haver esperat un esdeveniment extrem com la crisi de les subprimes per a prendre consciència de l'espantosa nocivitat de l'economia desregularitzada. Però el liberalisme és fet de tal manera que tolera fàcilment les crisis que afecten només la plebs i no s'immuta si no toca les elits. Ara bé, ens hi trobem: l'economia americana s'enfonsa i l'europea no val gaire millor. Com a mínim, aquesta crisi mostra els mecanismes del desastre tal com estan inscrits dins les estructures dels mercats i força fins als ideòlegs més necis a arribar a l'única conclusió evident: llevat d'arriscar-se de nou que les mateixes causes comportin els mateixos efectes, som a temps de canviar-ho.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.