Fonètica
branca de la lingüística que estudia els sons de les llengües / From Wikipedia, the free encyclopedia
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons. Aquests sons es produeixen amb l'aparell fonador. Tanmateix, la fonètica no estudia els sons produïts per l'aparell fonador, que no formen part de la parla (la tos, un esternut, per exemple). És una disciplina que es mou a cavall entre l'acústica, que és la part de la física que estudia el so, i la lingüística.
A banda del so, la fonètica s'ocupa d'altres unitats relacionades: la síl·laba, l'entonació de la frase, l'accent prosòdic i les pauses que el parlant introdueix al seu discurs.
La fonètica es pot subdividir en tres branques:
- Fonètica articulatòria (estudia els sons orals des d'un punt de vista articulatori, és a dir, descriu tots els òrgans que intervenen en la seva producció).
- Fonètica acústica (estudia els sons orals des d'un punt de vista físic).
- Fonètica perceptiva (estudia la descodificació de la parla).