![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Ludwik_Zamenhof_speaking.ogv/640px--Ludwik_Zamenhof_speaking.ogv.jpg&w=640&q=50)
Fonologia de l'esperanto
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquest és un articles sobre la fonologia de l'esperanto. Quan el Dr.Zamenhof, el creador de l'esperanto, va descriure la pronúncia de la llengua, utilitzà la frase "una lletra, un so". Zamenhof suggerí la pronúncia italiana com la correcta.
![]() |
---|
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
Idioma |
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
Història |
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
Cultura |
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
Organitzacions i serveis |
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
Associacions d'esperanto |
Països Catalans | Món |
Temes relacionats |
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
Wikimedia |
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
A continuació es mostra la correspondència entre les lletres de l'alfabet de l'esperanto i l'Alfabet fonètic internacional.[1][2]
consonants | vocals | ||||
---|---|---|---|---|---|
lletra | AFI | lletra | AFI | ||
b | [b] | a | [a] | ||
c | [ts] | e | [e] | ||
ĉ | [tʃ] | i | [i] | ||
d | [d] | o | [o] | ||
f | [f] | u | [u] | ||
g | [g] | ||||
ĝ | [dʒ] | ||||
h | [h] | ||||
ĥ | [x] | ||||
j | [j] | ||||
ĵ | [ʒ] | ||||
k | [k] | ||||
l | [l] | ||||
m | [m] | ||||
n | [n] | ||||
p | [p] | ||||
r | [ɾ] | ||||
s | [s] | ||||
ŝ | [ʃ] | ||||
t | [t] | ||||
ŭ | [w] | ||||
v | [v] | ||||
z | [z] |
Aquest llistat és bastant semblant al conjunt de fonemes de l'idioma polonès, però s'assembla molt més al de l'idioma belarús.
Les principals innovacions respecte del belarús són:
- L'eliminació de la palatalització en esperanto, encara que sí estava present en el proto-esperanto (nacjes, ara nacioj "nacions"; familje, ara familio "família") i, de manera discutible, encara sobreviu en alguns sufixos com-njo i -ĉjo, i en la interjecció tju!;
- L'absència de l'africada /dz/, encara que roman en algunes paraules, com ara edzo "marit/espòs".
En belarús, les lletres ł, l representen /l, lʲ/ (fonèticament [lˠ, lʲ]), i i, y representen /ji, i/ (fonèticament [ji, ɨ]), per això també es compten entre els casos de palatalització eliminats. També es pot discutir si les sèries kv, gv són fonemes, que representen els fonemes /kʷ, gʷ/ de les seves fonts germàniques i llatines.