fàbrica de Gràcia despareguda From Wikipedia, the free encyclopedia
La Foneria Tipogràfica Neufville era una fàbrica situada a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, actualment desapareguda.
Foneria Tipogràfica Neufville | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici industrial | |||
Cronologia | ||||
1922 | construcció, Arquitecte: Claudi Duran i Ventosa | |||
1998 | destrucció | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
Localització | Travessera de Gràcia, 183-185 i Mare de Déu dels Desemparats, 14-16 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Neufville | |||
Es tractava d'un edifici industrial de planta baixa i dos pisos, estructurat entorn d'un pati central i amb façanes a dos carrers. Aquestes tenien obertures bipartides a la planta baixa i al segon pis i un coronament amb barbacanes i teulada als dos extrems del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, que trencaven la monotonia de la resta.[1]
El 22 de març del 1885, Jacob de Neufville, procedent de Frankfurt del Main, va fundar la Foneria Tipogràfica Jacob de Neufville, amb seu al carrer del Bruc, 125.[2][3] Uns anys més tard, es va retirar per motius de salut i l'empresa va continuar amb el nom de Successor de Jacob de Neufville.[4] Cap a finals de segle, els tallers es van traslladar al carrer de Santa Teresa, 10 de Gràcia.[5]
El 1898, la Neufville fou adquirida pel jove Georg Hartmann (1880-1954), nou propietari de la Bauersche Gießerei (Foneria Bauer) de Frankfurt,[lower-alpha 1] per a convertir-la en la seva filial a Espanya.[7] El 1922, en va assumir la direcció el seu fill Carl G. Hartmann (1899-1950) i es va construir la nova fàbrica de la Travessera de Gràcia, segons el projecte de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1864-1925).[8][9] El 1927, la companyia va canviar la seva denominació per Foneria Tipogràfica Neufville SA, i en aquella època va esdevenir el principal subministrador de maquinària per a les arts gràfiques a l'estat espanyol.[10][11][12] Gràcies a la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner el 1924, la Neufville assoliria el lideratge entre les empreses del ram a nivell internacional, juntament amb la Bauersche Gießerei i la seva filial BauerType Foundry de Nova York. A la dècada del 1930, la majoria d'impremtes l'havien adoptada com a tipografia per defecte, fent-ne el tipus de plom més venut en la història.[13][9]
El 1963 en va assumir la direcció Wolfgang Hartmann, fill de Carl. Entre el 1971 i el 1988, la Neufville va adquirir diverses foneries: Fundición Tipográfica Nacional (1971), Bauersche Gießerei (1972), Fonderie Typographique Française (1974), Lettergieterij Amsterdam (1984), Ludwig & Mayer (1985) i Fonderies Réunies de Caractères du Liban (1988), consolidant-se així com a líder mundial del sector.[9] El canvi tecnològic que suposà el pas de la producció tipogràfica de plom a la digitalització va fer que a principis de la dècada del 1990 la foneria deixés de funcionar i l'edifici de la Travessera de Gràcia es destinés a oficines i magatzem.[9] El 1995 es va crear la Fundición Tipográfica Bauer SL (actualment Bauer Types SL), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals com a continuadora de l'antiga Neufville. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona, integrat avui en el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts. El 1999, va sorgir Neufville Digital com a un acord empresarial (joint venture) entre Bauer Types de Barcelona i Visualogik dels Països Baixos.[14]
El 1995, la fàbrica va tancar definitivament, i el 1998 va ser enderrocada per donar pas a un bloc d'habitatges de Núñez i Navarro, permetent així l'eixamplament de la Travessera previst en el Pla General Metropolità de 1976. La pèrdua d'aquest edifici va suposar un fort cop per al patrimoni industrial de la ciutat.[15][9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.