desenvolupament filosòfic durant el període medieval From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.[1] La filosofia medieval, entesa com un projecte d'investigació filosòfica independent, va començar a Bagdad, a mitjans del segle viii,[1] i a França, com a part de la cort itinerant de Carlemany, a l'últim quart del segle VIII.[1][2]
Es tracta d'un llarg període caracteritzat per importants esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals. De la mà de l'Església comença la construcció d'un saber unitari amb el dogma cristià com a principi i fi de reflexió. A grans trets, la filosofia medieval està caracteritzada per la recepció de la filosofia hel·lènica (i especialment, del neoplatonisme) en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques i jueves, i també per l'adaptació de la filosofia al marc propi de cada religió monoteista.
Aquest procés es duu a terme de forma progressiva, mitjançant els debats intel·lectuals més importants de l'època: les relacions entre filosofia i teologia, o entre raó i fe, l'estatut ontològic de les formes (problema dels universals), l'eternitat o temporalitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món. Les principals discussions sobre la idea de Déu giraven doncs entorn aquestes preguntes: quin paper té la raó en la demostració de la idea de Déu? Si Déu és perfecte, com es resol el problema del mal? I si és omniscient, com se sosté el lliure albir de l'ésser humà?
Un fet destacable d'aquest període és l'aparició de la universitat (segle xii). Marie-Madeleine Davy, especialista en filosofia medieval, descriu les implicacions d'allò simbòlic en totes les dimensions de la vida medieval: «Gràcies al símbol, per a l'home del romànic les portes del regne no només es mouen, sinó que s'obren segons el grau d'atenció de cada un. El Cosmos sencer s'entrega a la comprensió de l'esperit».[3]
Al segle xi, i sobretot al XII i XIII, les idees del naturalisme polític es van començar a fer sentir. Volien la separació de la societat eclesiàstica de la civil.[4] D'aquest període són els enfrontaments del papat amb el Sacre Imperi Romanogermànic i amb els reis de diverses monarquies europees.[4]
Per altra banda, el bretó Pere Abelard, professor de filosofia i teologia i ferm seguidor de les noves tendències racionalistes, va contribuir a establir la lògica com a ciència autònoma i aplicar-la als problemes i debats filosòfics.[4] Abelard també es va atrevir a proposar un mètode crític per interpretar la Bíblia; un mètode que es podria resumir així: «A través del dubte, arribem a inquirir; inquirint, arribem a la veritat».[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
