Festival de la Cançó d'Eurovisió
concurs musical anual / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització. Al festival hi participen els països d'Europa, Austràlia i Israel.
Text del lema | United by Music | ||
---|---|---|---|
Tipus | concurs anual de música franquícia de televisió esdeveniment polític | ||
Epònim | Eurovisió | ||
Vigència | 1956 - | ||
Interval de temps | 1956 - | ||
Durada | 2 h i 4 h | ||
Basat en | Festival de la Cançó de Sanremo | ||
Continent | Europa, Àsia, Oceania i Àfrica | ||
Organitzador | Unió Europea de Radiodifusió | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès i francès | ||
Gènere | songwriting competition (en) | ||
Altres | |||
Països al Festival de la Cançó d'Eurovisió | |||
Entrades al Festival de la Cançó d'Eurovisió | |||
Festivals d'Eurovisió | |||
Format per | |||
| |||
Lloc web | eurovision.tv | ||
Hashtag | #eurovision i #ESC | ||
|
Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dona un període per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.
El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956. L'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment. D'ençà llavors s'hi van incorporar nous estats fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011. L'any 2015, la UER va convidar a participar per primer cop una televisió de fora del seu àmbit de radiodifusió, la SBS australiana.[1]
Des d'un punt de vista sociològic se l'ha considerat en gran manera un fenomen kitsch de l'esfera geopolítica i musical per al públic de masses,[2][3][4] en el qual els estats pretenen mostrar un patriotisme tradicional embolcallat en una estètica de consumisme televisiu,[5][6] simplificat a l'absurd[7] o proper al terme pejoratiu de l'euro-trash.[8][9]
El català no va ser present a les cançons presentades fins al seu debut en 2004 amb Marta Roure i la cançó «Jugarem a estimar-nos» en representació de Ràdio i Televisió d'Andorra, tot i que aquesta no el va emetre, en col·laboració amb la televisió pública catalana TV3.[10] En 1968 Joan Manuel Serrat i Teresa havia pretès cantar La, la, la en català però Televisió Espanyola s'hi va negar.[11]