Fernando Riera Bauzá
futbolista xilè / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fernando Riera Bauzá (Santiago de Xile, 27 de juny de 1920 - Santiago de Xile, 23 de setembre de 2010)[1] fou un futbolista xilè, de pares mallorquins, dels anys 1940 i posteriorment entrenador.[2]
Considerat el patriarca del futbol xilè,[3] començà la seva carrera de jugador a la Unión Española, i va passar més tard a la Universidad Católica i Stade Reims, com a principals clubs. Amb la selecció xilena disputà la Copa Amèrica de futbol de 1942,[4] 1947[5] i 1949.[6] També disputà el Mundial de 1950 al Brasil.[7]
Un cop retirat començà la seva etapa d'entrenador. Fou el seleccionador de Xile al Mundial de 1962, celebrat precisament al seu país, i on aconseguí una brillant tercera posició.[8] La temporada 1962-63 liderà el SL Benfica a guanyar el campionat portuguès.[9] Retornà al club portuguès el 1966 i guanyà un nou campionat el 1966-67.[9] La temporada 1969-1970 fou l'entrenador del RCD Espanyol.
L'any 1963 fou escollit entrenador d'un XI de la FIFA.[10] Fou el primer XI de la FIFA de la història.[11]
Fernando Riera fou un dels grans artífexs de la identitat del futbol xilè i deixà un fort llegat en altres entrenadors com Arturo Salah i Manuel Pellegrini.[12]