polític francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferdinand Buisson (París, França 1841 - Thieuloy-Saint-Antoine 1932) fou un acadèmic, pedagog i polític francès. El 1927 va rebre, juntament amb Ludwig Quidde, el Premi Nobel de la Pau, per als seus esforços per a la reconciliació franco-alemanya.[1] Va tenir un paper important en la modernització de l'ensenyament primari francès i el dret de vot de les dones.[2][3] Les seves idees van influir molt la modernització de l'ensenyament prescolar, inspirat pel moviment Fröbel, durant la Segona República espanyola.[4] Actuava per a instaurar i ensenyar una moral no basada en el dogma, el que no va agradar a l'església que defensava el seu monopoli moral dogmàtic.[5]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1841 antic 1r districte de París (França) |
Mort | 16 febrer 1932 (90 anys) Thieuloy-Saint-Antoine (França) |
President Lliga dels Drets Humans | |
1914 – 1926 | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
1902 – 1924 | |
President Ligue de l'enseignement (en) | |
1902 – 1906 | |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | Facultat d'Art de París - doctorat (–1891) Liceu Condorcet |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | acadèmic, pedagog i polític |
Ocupador | Facultat d'Art de París Universitat de Neuchatel Universitat de París |
Partit | Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
Membre de | |
Moviment | Lliurepensament i humanisme |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pare | Pierre Buisson |
Germans | Benjamin-Paul Buisson |
Premis Premi Nobel de la Pau l'any 1927 | |
Va néixer el 20 de desembre de 1841 a París, era fill d'un jutge protestant.[2] Va estudiar pedagogia i va obtenir tasques en l'administració pública d'ensenyament. Va haver d'organitzar la instrucció laica en les escoles neutres dels sistema escolar francès, que aspirava a l'ensenyament per a tots, gratuït i laic a l'escola francesa, en un equip de pedàgogs prominents, per iniciativa del ministre de la instrucció pública Jules Ferry.[6] El 1890 va esdevenir professor de pedagogia a la Universitat de La Sorbona.
Militant polític socialista, va ocupar diversos anys un escó a la cambra de Diputats com a president de la Lliga dels Drets de l'Home entre 1913 i 1926. Pel seu pacifisme radical-socialista i les idees anticlericals va ser vilipendiat pels periodistes, atacat per clergues i funcionaris conservadors, obligat a deixar càrrecs públics per calúmnies polítiques i, fins i tot, als vuitanta-set anys, severament castigat per un grup d'estudiants que van interrompre una reunió pacifista on feia un pregó.[2]
Fou un partidari fervorós de la Societat de Nacions i pel seu manifest pacifisme el 1927 fou guardonat, junts amb Ludwig Quidde, amb el Premi Nobel de la Pau.
Morí el 16 de febrer de 1932 a casa seva a Thieuloy-Saint-Antoine, al departament francès d'Oise.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.