Felip d'Anjou-Nàpols
From Wikipedia, the free encyclopedia
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia. Era el segon fill de Carles I d'Anjou i de Beatriu I de Provença i nebot del rei Lluís VIII de França. El seu pare el va nomenar rei de Sardenya, però no fou reconegut pel papa ni pels altres estats.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1256 (Gregorià) |
Mort | 1r gener 1277 (Gregorià) (20/21 anys) Bari (Itàlia) |
Sepultura | Catedral de Trani |
Rei de Nàpols | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Príncep d'Acaia Príncep |
Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
Cònjuge | Isabel I d'Acaia (1271 (Gregorià)–) |
Pares | Carles I d'Anjou i Beatriu I de Provença |
Germans | Carles II d'Anjou Blanca d'Anjou Beatriu de Sicília Elisabet de Sicília |
Tanca