Fedaïns palestins
combatents per l'alliberament de Palestina / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els fedaïns palestins (de l'àrab fidā'ī; plural: fidā'iyūn, فدائيون) es refereix als lluitadors d'orientació nacionalista entre els palestins.[1][2] La majoria del poble palestí considera que els fedaïns són «combatents per la llibertat»,[3] mentre que l'Estat d'Israel els descriu com a «terroristes».
Els fedaïns palestins van ser inspirats per les guerrilles del Vietnam, Xina, Algèria i Cuba.[2] La ideologia dels fedaïns palestins era principalment socialista i comunista i el seu propòsit declarat consistia a derrotar el sionisme, «alliberar Palestina» i establir «un Estat palestí secular, democràtic i no sectari».[4]
El moviment va sorgir entre els refugiats palestins que van ser expulsats dels seus pobles com a resultat de la guerra araboisraeliana de 1948 i, a mitjan dels anys 1950, van començar a organitzar operacions creuant les fronteres cap a Israel des de Síria, Egipte i Jordània.[5] Les primeres infiltracions van tenir com a objectiu accedir a les terres i als productes agrícoles que els havien estat arrabassats com a resultat de la guerra, o bé per atacar els militars israelians i, en ocasions, objectius civils. L'exèrcit israelià va dur a terme accions de represàlia dirigides contra els fedaïns que també van apuntar sovint als ciutadans dels seus països d'acollida, fet que va provocar més atacs com a resposta.
Les accions dels fedaïns van ser al·legades per Israel com una de les raons per a iniciar la Guerra del Sinaí de 1956, la Guerra dels Sis Dies de 1967, l'Operació Litani el 1978 i la Guerra del Líban de 1982. Els grups de fedaïns palestins van estar unificats sota l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) després de la derrota dels exèrcits àrabs a la Guerra dels Sis Dies, encara que cada grup va mantenir el seu propi lideratge i forces armades independents.