Factor de distància focal
From Wikipedia, the free encyclopedia
El factor de multiplicació de la distància focal és un concepte que sempre ha existit -un objectiu "normal" per a una càmera de 35mm (24x36mm) era un gran angular per a una Rolleiflex o Hasselblad (6x6cm)- però ha començat a cobrar importància amb l'aparició de les càmeres fotogràfiques digitals. És el valor numèric pel qual ha de multiplicar-la distància focal d'un objectiu, per determinar la distància focal equivalent respecte a una càmera de format 24 X 36 mm, per tal de saber quin objectiu seria en aquest format que ens serveix de referència. El camp visual o enquadrament de la imatge que tenim associat al format de "pas universal" o de 35 mm de l'ús de les càmeres analògiques, les quals registren una imatge de 24 X 36 mm, mesura que se segueix mantenint en les càmeres digitals anomenades de format complet "FF" (Full Frame).
En una càmera digital amb un sensor d'imatges més petit que la mida "FF", es produeix un efecte de retallada de la imatge, ja que només s'obté una part central de la imatge projectada per l'objectiu, el que té com a conseqüència que amb una mateixa distància focal s'obté un angle de visió menor.