recepta secreta usada per elaborar la Coca-cola From Wikipedia, the free encyclopedia
La fórmula de la Coca-cola és el nom amb què es coneix a la recepta secreta usada per elaborar la Coca-cola. L'empresa presenta la fórmula com un secret i és usada com a estratègia de màrqueting.[1]
El 8 de maig de 1886 va ser formulada pel farmacèutic John Pemberton com un xarop per a problemes estomacals.[2][3] Va ser el seu comptable Frank Mason Robinson qui en va introduir la marca i en va idear el logotip.[4] Més endavant, va ser patentada el 21 de gener de 1893, data des de la qual va començar a ser comercialitzada i exportada a nivell mundial.[3][4][4]
La fórmula es barreja amb un xarop, una mescla de sabors concentrats, que després es barreja amb aigua i altres ingredients menors. La mescla es distribueix als locals de les empreses embotelladores de gasoses per a la seva posterior comercialització.
Descripcions publicades esmenten que conté cristalls de sucre, caramel, cafeïna, àcid fosfòric, aigua carbonatada, extracte de nou de cola, extracte de fruites, mescles, vainilla i glicerol.
El nom de l'ingredient "secret" de la Coca-cola és Merchandise 100X, encara que només és un mètode de control publicitari; aparentment, roman com un secret des de la seva formulació el 1886.[5] La fórmula actual va tenir diversos canvis i Coca-cola admet amb reticència que la fórmula ha canviat a través de les dècades.[3]
El sabor cola bàsic de la Coca-cola i les begudes de cola dels seus competidors és el resultat d'una mescla de saboritzants cítrics com la taronja, la llima i la llimona, així com espècies com a canyella, nou moscada i vainilla.[2][6]
Investigadors aficionats han intentat revertir l'enginyeria del procés de producció i els ingredients. La fórmula secreta ha estat tema de llibres, especulacions i llegendes de màrqueting.[3][1] Ajudats amb mètodes analítics moderns, els científics d'aliments poden fàcilment identificar la composició dels productes alimentaris, també de la Coca-cola.[7][8] La companyia afirma amb regularitat que totes les fórmules publicades són incorrectes.[9]
L'empresa usa com a ingredient un extracte de fulla de coca preparat per l'empresa Stepan Co. a la seva planta industrial en Maywood, Nova Jersey, en un procés monitoritzat per la DEA (Drug Enforcement Administration).[10] S'argumenta que aquest procés no pot extreure tots els alcaloides de la cocaïna a nivell molecular, per la qual cosa la beguda encara conté traces de l'estimulant.[11][12] La companyia es nega a fer comentaris sobre la presència de fulles de coca a la Coca-cola.[13][14] A més, la pàgina web de la companyia declara que, «en efecte, la Coca-cola no conté cocaïna o una altra substància perjudicial, i la cocaïna mai ha estat un ingredient de la Coca-cola».
En un cèlebre desastre corporatiu, Coca-cola va presentar New Coke, el 1985.[3] Després que l'opinió pública donés tota classe d'opinions, la recepta va ser restaurada a l'original «clàssicament» formulada.[3] Embotelladores de Coca-cola als Estats Units van substituir el sucre de canya (sacarosa) per xarop de blat de moro (sacarosa+fructosa), tot i que encara està endolcit amb sucre de sacarosa en la major part del món.[15]
Les següents receptes són simplement propostes que han aparegut amb el transcurs del temps, però regularment l'empresa nega la seva exactitud i les avalua com a incorrectes.[2][6][9]
Aquesta recepta s'atribueix a un full de paper que es troba en un llibre antic de propietat de l'inventor de la fórmula de la Coca-cola, John Pemberton, just abans de la seva mort. Aquesta és la més fiable i les seves dades estan basades en un filtratge d'informació per part dels dos únics directius que tenen accés a la fórmula).[2]
Aquesta recepta va ser plagiada de Food Flavorings: Composition, Manufacturi and Use (2a edició) 1968 per Joseph Merory (AVI Publishing Company, Inc., Westport, CT); per a un galó (3,8 l) de xarop. Rendiment (que s'utilitza per a donar sabor a les aigües carbonatades per 1 unça líquida per ampolla): 128 ampolles, o 6,5 unces líquides (192 ml):[6]
Aquesta recepta és atribuïda a un farmacèutic anomenat John Reed.[16][17]
Un estudi recent va afirmar que cada litre conté 10 mil·ligrams d'alcohol, és a dir, el 0.001 % del volum. Alguna cosa molt normal, sobretot tenint en compte l'època en la qual va sorgir la Coca-cola i la funció que tenia d'alleujar l'estómac i altres mals menors, i en aquella època era normal donar una mica d'alcohol suau (conyac principalment) per reduir la sensació de mareig.[18]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
