![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Linguistic_map_of_asturian_ca.svg/langca-640px-Linguistic_map_of_asturian_ca.svg.png&w=640&q=50)
Extremeny
varietat lingüística del sistema asturlleonès parlada a tot Extremadura / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris. És habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat encara no ésser oficial en les comunitats on es parla.
Lengua estremeña, Barranquênhu i Ehtremeñu ![]() | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 201.500 ![]() ![]() |
Autòcton de | Extremadura ![]() |
Estat | Espanya ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües castellanes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | ext ![]() |
Glottolog | extr1243 ![]() |
Ethnologue | ext ![]() |
IETF | ext ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Linguistic_map_of_asturian_ca.svg/220px-Linguistic_map_of_asturian_ca.svg.png)
També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles castellanes d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdova, d'influència lleonesa, com a l'abstracció mental de l'home extremeny típic, un pagès dedicat a treballar la terra i fer vida al medi rural.
Es parla en les comarques salmantines del Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo (Ciá Rodrigu) i de Béjar (Bejal). A Càceres (Caçris) té un bon grau de conservació a les comarques situades al nord del Riu Tajo: la Sierra de Gata, Las Hurdes (Las Hurzis, pronunciant la "h" com una "h" aspirada, semblant a la de l'anglès, i la "z" com una "d" sonora), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com el Piornal, El Torno, el Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera (Mairoñera), en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. No obstant això, i contràriament al que la majoria de la gent hi pensa, l'extremeny perviu a tota Extremadura i fins i tot enllà, depenent la puresa del parlant i, sobretot, de l'aïllament geogràfic de les poblacions i comarques. Així i tot, la majoria d'extremenys el parlen, mesclant-lo inconscientment amb el castellà que aprenen a les escoles, els mitjans de comunicació i la vida política.
Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no gaire fiables. Possiblement siguin uns milers els qui encara conserven una gran quantitat de trets lingüístics que es poden identificar amb la històrica modalitat asturlleonesa.