![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/06/KT_boundary_054.jpg/640px-KT_boundary_054.jpg&w=640&q=50)
Extinció del Cretaci-Paleogen
esdeveniment d'extinció massiva d'espècies fa uns 65 milions d'anys / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), coneguda igualment com a extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva sobtada que es produí fa uns 66 milions d'anys[1] i conduí a la desaparició de tres de cada quatre espècies de plantes i animals de la Terra,[2] incloent-hi els dinosaures no aviaris.[1] Entre les altres víctimes de l'extinció hi havia tots els tetràpodes terrestres de més de 25 kg i bona part dels que vivien a l'aigua, amb excepcions com les tortugues marines i els crocodilians.[3] Marca la fi del període Cretaci i de l'era del Mesozoic i el començament de l'era del Cenozoic, que encara dura. Es pot identificar en el registre geològic per una capa fina de sediments coneguda com a límit K-Pg o límit K-T, que es pot apreciar en roques marines i terrestres d'arreu del món. L'argila que forma el límit conté una proporció inusualment alta d'iridi, un metall força més abundant en els asteroides que en l'escorça terrestre.[4]
Tipus | extinció massiva ![]() | ||
---|---|---|---|
Epònim | Cretaci i Paleogen ![]() | ||
Data | fa 66 milions d'anys ![]() | ||
Causa | impactador de Chicxulub ![]() | ||
Efectes | inanició hivern d'impacte Paleogen ![]() | ||
Actualment es creu que la raó principal de l'extinció K-Pg, proposada per un equip de científics liderat per Luis Walter Álvarez, va ser l'impacte d'un meteorit (un cometa massiu o un asteroide) fa 66 milions d'anys.[4] Els efectes subsegüents foren catastròfics, entre els quals un hivern perenne que impedí a les plantes i al plàncton fer la fotosíntesi.[5][6] La hipòtesi del meteorit, també coneguda com a hipòtesi d'Álvarez, va guanyar força quan es va descobrir el cràter de Chicxulub al golf de Mèxic a principis dels anys 90,[7] que va proporcionar proves concloents que el límit K-Pg es devia a l'impacte d'un meteorit.[8] El fet que les extincions datin de l'època de l'impacte suggereix que l'extinció K-Pg va ser causada pel meteorit.[8] Pot ser que l'esdeveniment es veiés accelerat per la creació dels trapps del Dècan. Tanmateix, alguns científics mantenen que l'extinció va ser causada o exacerbada per altres factors, com ara erupcions volcàniques,[9] un canvi climàtic o un canvi del nivell del mar, juntament o separada.
Tot i això, segons Salvador Moyà; l'extinció dels dinosaures hagués estat igualment inevitable tenint en compte l'ecosistema fràgil i canviant en el qual vivien, és a dir, el meteorit no fou l’únic responsable. Tots els éssers vius que formaven aquest ecosistema cada vegada tenien relacions més especialitzades entre ells, formant una dependència entre si. Això va provocar que aquest meteorit alterés i produís extincions en cadena.[10]
Un gran nombre d'espècies va perir durant l'extinció K-Pg. Les víctimes més conegudes són els dinosaures; emperò, l'extinció també va destruir una plètora d'altres organismes terrestres, entre els quals certs mamífers, pterosaures, ocells,[11] rèptils,[12] insectes[13][14] i plantes.[15] Als oceans, s'extingiren els plesiosaures i els rèptils marins gegants (mosasaures) i minvà el nombre de peixos,[16] taurons, mol·luscs (especialment els ammonits, que s'extingiren) i moltes espècies de plàncton. S'estima la desaparició de prop d'un 75% de les espècies del planeta.[17] Aquesta devastació d'espècimens va suposar oportunitats evolutives: alguns grups van experimentar radiacions adaptatives, divergint en noves formes i espècies per omplir els nínxols ecològics buits. Els mamífers en particular es diversificaren durant el Paleogen,[18] cap a noves formes com els cavalls, les balenes, els ratpenats i els primats. També radiaren els ocells,[19] els peixos[20] i possiblement els rèptils.[12]