Una explotació ramadera és el conjunt d'instal·lacions, construccions o, en el cas de la cria a l'aire lliure, qualsevol lloc destinat a la producció ramadera, és a dir, a la cria, producció, engreix o manteniment de bestiar de producció.[1] En un sentit més ampli, inclou també el bestiar i les activitats necessàries aplicades al funcionament de l'empresa ramadera.[2][3][4]
Explotació de boví de llet
El terme explotació ramadera s'utilitza per a referir-se a la unitat productiva, caracteritzada per una gestió única i uns mitjans de producció controlats pel seu titular. El terme s'utilitza sobretot des d'un punt de vista administratiu i legal, ja que una explotació és la unitat bàsica utilitzada per l'Administració a efectes d'identificació, registre o de control sanitari. A aquests efectes, la normativa vigent a Catalunya pel que fa a l'ordenació de les explotacions ramaderes les defineix com el «conjunt d'animals de producció, instal·lacions o construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tècnico-econòmica i epidemiològica caracteritzada per la utilització d'uns mateixos mitjans de producció, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües, i que són totes elles explotades per un mateix titular».[4]
A nivell d'ordenació administrativa, el sector ramader s'articula en explotacions. Una explotació pertany a un únic titular, sigui aquest individual o una societat. A efectes econòmics, una explotació pot ser una empresa o part d'una empresa. Igualment una empresa pot tenir diverses explotacions ramaderes.
El titular d'una explotació ramadera és la persona o empresa que exerceix l'activitat ramadera, organitza els béns i drets integrants de l'explotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió d'aquesta, amb independència de qui tingui la propietat de les instal·lacions i dels animals allotjats. En el cas de l'existència de contractes d'integració és qui té la condició d'integrat.
L'expressió "explotació ramadera" és relativament nova, lligada a la progressiva regulació normativa del sector ramader, en contraposició a termes més tradicionals i alhora ambigus com granja, ramat, estable, corral, vaqueria, etc. A nivell col·loquial el terme "explotació" se sol utilitzar per a unitats amb un cens mínim, si bé a efectes legals totes les instal·lacions destinades a la producció ramadera són explotacions ramaderes, incloent les d'autoconsum.
Se sòl parlar d'explotació ramadera només pel bestiar o animals de producció, entenent com a tals aquells mantinguts, engreixats o criats per a la producció d'aliments o productes d'origen animal per a qualsevol ús industrial. Altres instal·lacions de cria d'animals solen tenir altres denominacions, i legalment i administrativa tenen també normatives específiques:[4]
les instal·lacions per a l'ensinistrament i la pràctica eqüestre i les instal·lacions d'èquids d'oci.
les instal·lacions de pesca i aqüicultura.
els nuclis zoològics.
les empreses de control i recollida d'animals de companyia.
les instal·lacions de cria d'animals de competició.
les instal·lacions de cria d'animals de companyia.
els centres de cria, subministradors i usuaris d'animals d'experimentació.
Vaca en una pastura
en funció de l'allotjament del bestiar:
explotació extensiva: aquella en què els animals no estan allotjats dins d'instal·lacions i s'alimenten fonamentalment en el pasturatge. A aquests efectes, les pastures són explotacions que alberguen bestiar de forma permanent o no permanent per a l'aprofitament mitjançant pasturatge de les produccions vegetals naturals o sembrades del terreny.
explotació intensiva: aquella en què els animals estan allotjats i són alimentats de manera permanent dins de les instal·lacions.
explotació semi-intensiva: aquella en què l'alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit.
explotació agrària: aquella que el conreu estan en camps naturals destinats a ser conreats.
per tipus de bestiar:
Porcí: porc i porc senglar.
Boví: vacum, búfal, bisó.
Oví.
Cabrum.
Èquids: cavall, ase, mul, zebres.
Aviram (aus de corral): aus de l'espècie Gallus gallus (gallines, pollastres), galls d'indi, ànecs, pintades, oques, perdius, guatlles, ratites (estruç, emús, nyandú), faisans i coloms.
Cunícola: conill, llebre.
Apícola: abelles.
Espècies pelleteres.
Espècies cinegètiques de caça major: cérvol, cabirol.
Garrins mamant en una explotació porcina de producció
pel orientació productiva:
engreix: són les explotacions dedicades a l'engreix dels animals amb destinació a escorxador.
producció: són les explotacions que disposen d'animals reproductors dedicades a la producció d'animals destinats al seu engreix i posterior sacrifici. Aquestes explotacions es poden generar els seus reproductors per a l'autoreposició. En el cas d'explotacions porcines es pot diferenciar:
Producció de cicle tancat: explotacions en què tot el procés productiu, naixement, cria, reposició i engreix, es realitza a la mateixa explotació, utilitzant únicament la producció pròpia.
Producció de garrins: aquelles en les quals el procés productiu es limita al naixement i la cria fins al deslletament, o fins al seu pas a explotacions d'engreix.
Transició de garrins: les explotacions dedicades a allotjar garrins per realitzar la fase de cria i posterior trasllat a explotacions d'engreix.
selecció: són les explotacions que es dediquen a la producció d'animals de races o híbrids, amb llibres genealògics o oficialment establerts o inclosos en un registre oficial de bestiar, per a l'obtenció d'animals amb destinació a la reproducció i que porten els corresponents programes de millora genètica i de control sanitari. Aquestes explotacions es poden dividir en explotacions de selecció de races pures o de selecció d'híbrids.
multiplicació: són les explotacions dedicades a la multiplicació d'animals de races pures o híbrides, procedents de les explotacions de selecció, la finalitat de les quals és l'obtenció d'animals destinats a la reproducció.
reposicióo recria: dedicades a allotjar animals destinats a fer de reproductors. S'hi crien fins al posterior trasllat a explotacions de producció.
mixtes: combinacions de les anteriors.
per dimensió: en funció de l'espècie d'animal de què es tracti i de la capacitat de l'explotació, l'Administració les classifica en els següents estrats:
Explotació d'autoconsum: és aquella la producció de la qual s'utilitza per satisfer les necessitats de la persona titular de l'explotació.
Explotació de petita capacitat: és la que té una capacitat que un determinat nombre de places (en funció de l'espècie), i per a la qual les exigències normatives són menys restrictives.
Explotacions grans: en funció de l'espècie, l'ordenació normativa defineix uns rangs (o estrats) de capacitats de menor a major. Per a cadascun d'ells els requeriments poden variar pel que fa a distància mínima entre explotacions, requeriments sanitaris i ambientals, etc.
pel règim de tinença i la gestió:
propietat: el ramader és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix l'adquisició d'inputs i la comercialització del producte. A vegades també se l'anomena ramaderia independent, en contraposició al règim d'integració.
integració: és sistema de gestió en col·laboració entre dues parts: l'integrador, habitualment una empresa agroindustrial (fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de producció o serveis; i l' l'integrat, habitualment un ramader individual, que aporta la feina necessària per a la cura i el manteniment del bestiar així com les instal·lacions (granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris. A canvi d'aquesta feina, l'integrat rep una retribució de l'integrador que pot ser una quantitat per unitat de producte, una participació en el preu de venda o similars. Vegeu Contracte d'integració.
Classificació segons criteris de sostenibilitat o autocontrol:
explotacions convencionals.
explotacions ecològiques,[5] aquelles que segueixen un procés de producció seguint les directrius de l'agricultura ecològica, és a dir, utilitzant productes i tècniques el més naturals possibles i excloent aquelles que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient. A Catalunya aquestes explotacions estan inscrites al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), i a les Illes Balears pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE).
A efectes d'ordenació ramadera, i amb l'objectiu d'assegurar la sanitat, una bona gestió mediambiental i el benestar dels animals, entre altres, l'Administració ha fixat una sèrie de requeriments[4] que han de complir les explotacions ramaderes per a poder desenvolupar la seva activitat, i que afecten a diferents àmbits:
mesures de bioseguretat: disposar d'una àrea ben delimitada, disposar d'un espai per a l'aïllament i separació dels animals malalts o sospitosos (infermeria, quarantena), sistemes de neteja i desinfecció, eliminació dels animals morts.
disposar i aplicar un programa higiènico-sanitari contra les malalties de les espècies subjectes a control oficial, supervisat pel veterinari/ària responsable de l'explotació.
registres de l'explotació obligatoris: moviments d'animals, actuacions i incidències sanitàries que es produeixin en l'explotació ramadera, material genètic, productes d'origen animal, pinsos, medicaments o plaguicides utilitzats. Anualment informar l'Administració de les dades dels censos.
estar inscrites al Registre d'explotacions ramaderes, responsabilitat del departament d'Agricultura, que és un registre administratiu en el qual s'han d'inscriure totes les explotacions ramaderes ubicades a Catalunya, i que conté les dades relacionades amb l'activitat o activitats que es desenvolupen a l'explotació així com les dades de capacitat màxima desglossada per espècies. La inscripció en el Registre és requisit previ per a l'inici de l'activitat ramadera així com per a l'expedició dels documents relacionats amb l'explotació, i per a l'obtenció d'ajuts. Cada explotació ha de disposar un únic número de registre, també anomenat marca oficial.
noves explotacions o ampliació de les existents: estan sotmeses a un règim de l'autorització previ per part de l'Administració.
Explotacions ramaderes a Catalunya. Desglòs per espècie i capacitat de les explotacions. Desembre 2012 [6]
Nombre i capacitat
de les explotacións²
Estrat 1
Estrat 2
Estrat 3
Estrat 4
Estrat 5
Espècies
Nº explot
Places
Nº explot
Places
Nº explot
Places
Nº explot
Places
Nº explot
Places
Aviram
Gallines-pollastres
4.472
56.552.356
2.973
62.300
222
244.367
1.211
32.177.683
66
24.068.006
Guatlles
127
15.042.516
44
342
27
293.424
52
7.947.750
4
6.801.000
Gall dindi
369
2.255.128
252
1.197
12
3.804
102
1.451.105
3
799.022
Perdius
155
1.673.692
71
347
61
252.710
22
1.012.935
1
407.700
Faisans
117
134.645
94
465
21
69.545
2
64.635
Ànecs
808
120.538
722
6.527
73
12.633
13
101.378
Coloms
291
8.826
227
2.505
64
6.321
Colí
4
6.034
1
4
3
6.030
Oques
363
3.893
354
1.935
9
1.958
Ratites
33
2.982
23
138
8
1.576
2
1.268
Resta aviram (2)
47
1.622
34
505
13
1.117
Pintades
28
628
26
178
2
450
Porcí
5.983
7.770.794
84
156
643
49.404
4.555
4.846.622
701
2.874.612
Conills
1.917
2.395.911
743
19.179
599
136.172
208
279.410
367
1.961.150
Oví
3.333
1.392.901
487
1.317
1.887
269.960
864
826.956
95
294.668
Boví
6.579
994.416
1.028
28
1.109
36.018
4.257
781.137
185
177.233
Cabrum
2.804
223.393
573
2.348
2.145
149.436
82
62.244
4
9.365
Abelles
1.440
182.432
Èquids
4.285
61.574
492
445
3.531
37.973
262
23.156
Xinxilla
2
5.862
Senglars
33
302
Daines
2
118
Cèrvols
3
118
Muflons
1
110
Llebres
2
70
Llames
3
48
Cargols
45
TOTALS¹
33.246
88.830.909
Font: Sistema d'Informació Ramadera (SIR). Explotacions ACTIVES a Desembre 2012. Notes: 1) La capacitat de les explotacions es classifica en 5
estrats (1 a 5) de més petites a més grans. 2) Les explotacions d'aviram inclouen les incubadores. 3) Es considera com a explotació ramadera la
Marca Oficial. No es pot sumar el nombre total d'explotacions perquè una mateixa explotació pot tenir animals de més d'una espècie.
Històricament, la producció ramadera a Catalunya ha tingut molta importància, en paral·lel a la indústria alimentària que abasteix (indústries càrnies i làcties sobretot). Predominen les explotacions de porcí, sobretot d'engreix, aviram i de boví.
