Exploració europea de l'Àfrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La geografia del nord d'Àfrica ha estat bastant coneguda entre els europeus des de l'antiguitat clàssica en la geografia greco-romana. El nord-oest d'Àfrica (Magrib) era conegut com a Líbia o Àfrica, mentre que Egipte era considerat part d'Àsia.
L'exploració europea de l'Àfrica subsahariana comença amb l'Era dels Descobriments al segle xv, iniciada per Portugal sota el títol d'Enric el Navegant. Bartolomeu Dias va arribar al Cap de Bona Esperança per primera vegada el 12 de març de 1488, obrint l'important recorregut marítim cap a l'Índia i l'Extrem Orient, però l'exploració europea d'Àfrica es va mantenir molt limitada durant els segles XVI i XVII. Les potències europees es van conformar amb establir llocs comercials al llarg de la costa mentre exploraven i colonitzaven activament el Nou Món. L'exploració de l'interior d'Àfrica es va deixar, doncs, majoritàriament als comerciants d'esclaus àrabs, que juntament amb la conquesta musulmana del Sudan van establir xarxes de gran abast i van recolzar l'economia de diversos regnes sahelians durant els segles XV-XVIII.
A principis del segle xix, el coneixement europeu de la geografia de l'interior de l'Àfrica subsahariana era encara bastant limitat. Les expedicions que van explorar l'Àfrica austral es van fer durant els anys 1830 i 1840, de manera que al voltant del punt intermedi del segle xix i el començament de la lluita colonial per Àfrica, les parts inexplorades es limitaven ara al que seria la conca del Congo i els grans llacs africans. Aquest "Cor d'Àfrica" es va mantenir com un dels últims "punts en blanc" dels mapes mundials de finals del segle xix (al costat de l'Àrtic, l'Antàrtida i l'interior de la conca de l'Amazones). Es va deixar als exploradors europeus del segle xix, inclosos els que buscaven les famoses fonts del Nil, especialment John Hanning Speke, Sir Richard Burton, David Livingstone i Henry Morton Stanley, per completar l'exploració d'Àfrica a la dècada de 1870. Després d'això, es coneixia la geografia general d'Àfrica, però es van produir a altres expedicions durant els anys 1880, sobretot les dirigides per Oskar Lenz, per elaborar més detalls, com la composició geològica del continent.