Exploració de Venus
From Wikipedia, the free encyclopedia
El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial. L'exploració espacial de Venus inclogué nombroses sondes estatunidenques i soviètiques durant els anys 60 i 70 del segle xx. La quantitat de sondes d'exploració enviades al planeta es va reduir en les dècades de 1980 i 1990 i actualment és l'objectiu principal de missions científiques europees i japoneses. L'òrbita de Venus és un 28% més propera al Sol que la de la Terra. Per aquest motiu, les naus que viatgen cap a Venus han de recórrer més de 41 milions de quilòmetres endinsant-se en el pou gravitatori del Sol, i perden en el procés part de la seva energia potencial, que es transforma llavors en energia cinètica, la qual cosa es tradueix en un augment de la velocitat de la nau. Fent un símil, és semblant a la caiguda lliure d'un avió, que ha d'aterrar just quan la velocitat és més gran, la qual cosa fa que aquest tipus de trajectòries s'hagi d'afinar amb molta precisió. D'altra banda, l'atmosfera de Venus no convida a les maniobres d'aerofrenada atmosfèrica del mateix tipus que altres naus han efectuat sobre Mart, ja que per a això cal una informació extremadament precisa de la densitat atmosfèrica en les capes superiors i, sent Venus un planeta d'atmosfera massiva, les capes exteriors són molt més variables i complicades que les de Mart.
- Per a l'observació històrica de Venus des de la Terra prèvia a l'exploració espacial, vegeu Observació de Venus.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |