Experiment d'Ørsted
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'experiment d'Ørsted és un important experiment que realitzà el 1820 el físic danès Hans Christian Ørsted (1777-1851) en el qual aconseguí que una agulla magnètica d'una brúixola, sensible als camps magnètics, es desviés en passar un corrent elèctric per un conductor paral·lel a l'esmentada agulla magnètica, la qual cosa significava que els corrents elèctrics són fonts de camps magnètics igual com ho són els imants.[1][2] Per altra banda fou el primer cop en la història de la física que aparegueren forces perpendiculars a la direcció que unia els cossos que interaccionaven (conductor i agulla magnètica), contràriament al que passa amb les forces gravitatòries, les electroestàtiques i les magnètiques dels imants que actuen en la mateixa direcció. Per aquest fet fou un dels experiments que conduí als físics a abandonar la visió mecanicista de la naturalesa.[3] Aquest experiment constituí l'inici d'una nova branca de la física, l'electromagnetisme.[4]
Tipus | experiment | ||
---|---|---|---|
Epònim | Hans Christian Ørsted | ||
Data | 1818 | ||
Descobridor o inventor | Hans Christian Ørsted | ||
Mitjà de comunicació | |||