Expedició Jeannette
expedició polar fallida (1879-1881) / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expedició Jeannette de 1879–1881, anomenada oficialment l'expedició a l'Àrtic dels Estats Units, va ser un intent dirigit per George W. De Long d'arribar al pol nord iniciant una ruta des de l'oceà Pacífic a través de l'estret de Bering. La premissa era que un corrent temperat, el Kuroshio, fluïa cap al nord cap a l'estret, proporcionant una porta d'entrada al mar polar obert i, per tant, al pol.
Tipus | expedició polar de pol Nord ![]() | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1879 - 1881 ![]() | ||
Estat | Estats Units d'Amèrica ![]() | ||
Organitzador | Departament de l'Armada dels Estats Units ![]() | ||
Participant | George Washington DeLong (comandant) John Wilson Danenhower (navegant) Charles W. Chipp (primer oficial) George W. Melville (engineering officer (en) ![]() James Markham Marshall Ambler (metge de bord) Jerome J. Collins (en) ![]() William F. C. Nindemann (mariner) Raymond Lee Newcomb (naturalista, astrònom) Louis P. Noros (en) ![]() ![]() | ||
Impulsor | James Gordon Bennett junior ![]() | ||
Nau | USS Jeannette | ||
Punt de sortida | San Francisco (Califòrnia) | ||
Punt d'arribada | pol Nord ![]() | ||
Aquesta teoria va resultar il·lusòria; el vaixell de l'expedició, l'USS Jeannette i la seva tripulació de trenta-tres homes, va quedar atrapat pel gel i va anar a la deriva durant gairebé dos anys abans de ser aixafat i enfonsat al nord de la costa de Sibèria. Aleshores, De Long va conduir els seus homes a un viatge perillós amb trineu, arrossegant el balener de la Jeannette i dos cúters, i finalment es va canviar a aquests petits vaixells per navegar cap al delta del Lena a Sibèria. Durant aquest viatge, i en les setmanes posteriors per Sibèria abans del rescat, van morir vint homes de l'equip del vaixell, inclòs De Long.
El principal exponent de la teoria d'una "porta d'aigua calenta" al pol nord va ser el cartògraf alemany August Petermann. Va animar James Gordon Bennett Jr., el propietari del New York Herald, a finançar una expedició polar basada en la ruta del Pacífic no provada. Bennett va adquirir una antiga canonera de la Royal Navy, la Pandora, i va canviar el seu nom a Jeannette. De Long, a qui Bennett va triar per dirigir l'expedició, era un oficial de la Marina dels Estats Units amb experiència prèvia a l'Àrtic. Tot i que essencialment era una empresa privada, en la qual Bennett va pagar totes les despeses, l'expedició va comptar amb el suport total del govern dels Estats Units. Abans de la sortida, el vaixell va ser reconegut per la Marina dels Estats Units com a USS Jeannette i va navegar sota les lleis i la disciplina de la marina.
Abans de la seva desaparició, l'expedició va descobrir noves illes —les illes De Long— i va recollir dades meteorològiques i oceanogràfiques valuoses. Tot i que el destí del Jeannette va invalidar la teoria del mar polar obert, àmpliament difosa, l'aparició el 1884 de restes del naufragi a la costa sud-oest de Groenlàndia va indicar l'existència d'un corrent oceànic que traslladava el gel permanent de l'Àrtic d'est a oest. Aquest descobriment va inspirar a Fridtjof Nansen a muntar la seva expedició Fram nou anys més tard. El 1890 es va erigir un monument als morts del Jeannette a l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland.