Expansió del fons oceànic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expansió del fons oceànic és l'augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l'escorça oceànica.
L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla, els continents es desplacen. Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d'escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció. L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla els continents es desplacen. Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d’escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció.[1]
L'expansió s'origina a les dorsals oceàniques, on es forma nova escorça oceànica per mitjà de l'activitat volcànica i el moviment gradual del fons allunyant-se de la dorsal. Al centre de les dorsals oceàniques es localitzen principalment els rifts, zones que es produeixen degut a la separació de les plaques tectòniques i la seva presència produeix sismes i activitat volcànica recurrent.
Els rifts mesoceànics, són límits constructius entre plaques tectòniques en l'eix de les dorsals oceàniques, on l'ascens de magma provoca un aixecament de l'escorça continental creant un desplaçament en la superfície. D'aquesta manera es poden originar nous oceans, segons la teoria de l'expansió del fons oceànic, el que implica la separació de les dues masses (tectònica de plaques) fent que totes dues es desplacin en sentits oposats i provocant una ruptura continental que amb el temps poden formar límits destructius generant així processos de subducció.