Expansió bantu
procés historicocultural de difusió de les llengües bantus / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expansió bantu és el procés historico-cultural de difusió de les llengües bantus a l'Àfrica central i meridional a partir del s. V ae. Es donava per fet que aquesta expansió es relacionava amb la generalització de l'agricultura intensiva i la metal·lúrgia del ferro en zones del continent africà que prèviament haurien estat poblades per pobles caçadors recol·lectors o ramaders. L'expansió bantu és un dels processos més rellevants de la prehistòria africana i també un dels més debatuts.
| |||||
Tipus | migració massiva geografia lingüística | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | Àfrica Austral Àfrica central | ||||
Segons alguns autors, implicà una re-configuració etnogràfica i lingüística total de l'Àfrica subsahariana. Per a ells, l'expansió bantu es produí més acceleradament entre el II mil·lenni ae al I mil·lenni ae, però tingué l'origen a la fi del IV mil·lenni ae. amb l'aparició d'una sèrie d'innovacions tecnològiques sorgides en l'Àfrica subsahariana occidental. El suposat avantatge obtingut pels bantus a causa d'aquestes innovacions els feren desplaçar els pobladors originaris d'extenses zones d'Àfrica. En la darrera fase, l'expansió bantu comportà la consolidació d'estats centralitzats que practicaven el comerç a gran escala i fomentaren el desenvolupament de les arts i les construccions monumentals. Entre les cultures arqueològiques i les històricament testimoniades d'aquesta època destaquen els estats dels Grans Llacs d'Àfrica, com Buganda o Bunyoro, que perduraren fins a la invasió europea del s. XIX, les ciutats estat suahili d'Àfrica oriental amb un poder comercial que fou destruït pels portuguesos al s. XVI, els regnes bantus d'Àfrica central i meridional, com el Regne de Monomotapa, que va florir entre els s. XI i XV, i el Regne zulu al segle xix.
Segons Greenberg i Ehret, estudiosos del tema, el fenomen bantu s'hauria desenvolupat entre el segle V ae i el XII de, en diverses onades i des de l'actual Nigèria, cap a l'est i el sud d'Àfrica. Però aquesta expansió lingüística no s'ha de relacionar amb la dispersió d'un grup ètnic per tota aquesta àrea del sud, ja que els bantus només comparteixen una realitat lingüística comuna, i són múltiples els seus tipus físics i socials. Així mateix, tampoc tingueren res a veure amb la difusió de la metal·lúrgia del ferro, ja que aquesta es coneixia prèviament en àrees com els Grans Llacs (des del 1300 ae).[1]