força terrestre de les Forces Armades de l'Afganistan. From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Exèrcit Nacional Afganès (paixtu: افغان ملي پوځ; dari: اردوی ملی افغانستان; anglès: 'Afghan National Army', AFNA) és la branca terrestre de les Forces Armades de l'Afganistan, actualment entrenades per les Forces de la Coalició per ocupar-se posteriorment de les operacions en territori afganès.
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 Soldats afganesos del Cos 209 a la província de Balkh l'any 2011. | |
| Tipus | Exèrcit |
|---|---|
| Seu | Kabul  |
| Fundació | 1747 |
| País |  Afganistan |
| Branca | Forces Armades Afganeses |
| Part de | Armed Forces of the Islamic Emirate of Afghanistan (en)  |
| Unitats subordinades | Força Aèria Afganesa Brigada de Comandos Afganesos |
| Mida | 169.000 |
| Quarter general | Kabul |
| Comandants | |
| Comandant actual | General Sher Mohammad Karimi |
| Cultura militar | |
| Bandera | .svg) |
| Lloc web | mod.gov.af… |
L'Exèrcit Afganès té les seves arrels al segle xviii, quan la dinastia Hotak es va establir a Kandahar. Aquestes forces serien reorganitzades durant la dècada dels 80, quan la nació era dirigida per l'emir Abdur Rahman Khan.[1][2] Abans, la força era més aviat una combinació de forces tribals i milicians, actuant com una força especial, sota el comandament del governant de torn.[3][4][5][6] Durant els '60 fins a principis dels '90, l'Exèrcit afganès va ser entrenat per la Unió Soviètica. Para 1992, l'Exèrcit es va fragmentar en milícies regionals, lleials a senyors de la guerra locals. En 1996, el Règim Talibà tom el poder, comptant amb les seves pròpies Forces Armades. Després de la remoció del Talibà, a la fi de l'any 2001, el nou Exèrcit Nacional Afganès va ser creat amb el suport dels Estats Units i altres països membres de l'OTAN.
L'AFNA està sent equipat amb armes modernes i instal·lacions d'allotjament noves. Des de 2002, milers de milions de dòlars nord-americans, en forma d'equip, instal·lacions i altres formes d'ajuda han estat proveïts al AFNA. La majoria de les armes provenen d'USA, incloent 2,500 Humvees, desenes de milers de rifles d'assalt M-16, armadures corporals així com altres tipus d'armes i vehicles. Aquestes despeses també inclouen la construcció d'un centre de comandament militar, amb camps d'entrenament en diferents parts del país.[7]
Amb la iniciativa de dissoldre les milícies i als grups que recolzen als talibans, el govern afganès ha ofert diners i entrenament vocacional per a membres enquadrats del AFNA. En juny de 2012, l'Exèrcit Nacional Afganès estava format per unes 200.000 tropes actives.[8]
L'objectiu actual del Ministeri de Defensa Afganès és expandir la força al voltant de 134,000 tropes. De totes maneres, l'anterior president estatunidenc Barack Hussein Obama, va defensar una expansió d'almenys 260.000 tropes en els propers cinc anys a un cost de 20 mil milions de dolars. Totes les despeses d'expansió, inclosa la paga i l'adquisició de material, seran subvencionades pel Govern dels Estats Units.[9]
L'Exèrcit Nacional Afganès ha existit des de la dècada de 1880, quan el país era manat per l'Emir Abdur Rahman Khan.[1][2] Prèviament, des de 1709 a 1880, l'Exèrcit de l'Afganistan era, usualment, una barreja de forces tribals i milicians, actuant com una força especial, sota el comandament del governant de torn.[3][4][5][6] L'exèrcit va ser modernitzat pel Rei Amanullah Khan a principis del 1900, just abans de la Tercera Guerra Anglo-afganesa. El Rei Amanullah Khan i el seu Exèrcit Afganès van derrotar els britànics el 19 d'agost de 1919, quan Afganistan declaro la seva plena independència del Regne Unit. La força va ser novament modernitzada o actualitzada durant el règim del Rei Zahir Shah, que va començar el 1933.
Durant els anys 60 fins a principis dels anys 90, l'Exèrcit Afganès va ser entrenat per la Unió Soviètica. Va protagonitzar al costat de la Força Aèria el cop d'estat amb el qual Mohammed Daud Khan va prendre el poder el 1973. El 1978, les Forces Armades, amb ajuda de les milícies populars i el Partit Democràtic Popular, van dur a terme la Revolució de Saur.
En començar la guerra civil, en els anys 80, l'Exèrcit es va veure involucrat en la lluita contra els grups rebels mujahidins (fonamentalistes), en conjunció amb l'Exèrcit Soviètic. A partir de 1989, va prosseguir la lluita solament amb les altres forces afganeses contra els mujahidins. El 1992, la llavors República de l'Afganistan va ser derrotada i l'Exèrcit professional va deixar d'existir.
Es van formar llavors forces de milicians regionals, que proveïen seguretat a la seva pròpia gent, que habitaven les zones sota el seu control. El país va ser dividit en zones controlades per diferents “Senyors de la Guerra”, i no existia un exèrcit oficial al país.
Aquesta era va ser seguida pel Règim Talibà el 1996, que va remoure les milícies locals i va decidir controlar el país mitjançant la Llei Islàmica de la Xaria. Els talibà també tenien les seves pròpies forces i comandants, alguns dels quals van ser entrenats per la “Adreça d'Intel·ligència Inter-Services” (ISI) o les Forces Armades de Pakistan i per l'CIA a la regió fronterera de la “Línia Durand”.[10] Tan bon punt el règim dels talibans fou enderrocat, a finals de 2001, el nou Exèrcit Nacional Afganès va ser creat amb l'ajut dels Estats Units i els països de l'OTAN.
Després de la seva elecció com a President de l'Afganistan, Hamid Karzai va posar com un dels seus objectius formar una força d'almenys 70.000 homes per 2009. De totes maneres, molts experts occidentals, així com el ministre de defensa afganès, Abdul Rahim Wardak, creuen que aquesta xifra és insuficient, i la nació necessita, com a mínim de 200.000 tropes actives per protegir-se dels talibà i Al-Qaeda entre altres.[11]
El primer batalló va ser reclutat i entrenat per l'1.er Batalló, 3.er Grup de Forces Especials de Fort Bragg (SFG), sota el comando del Tinent Coronel McDonnell. El 3.er SFG va construir les instal·lacions d'entrenament usant una vella instal·lació soviètica en el costat est de Kabul, prop de la llavors caserna general de la ISAF. El primer entrenament va començar aproximadament a la fi de maig del 2002, amb un difícil però reeixit reclutament, portant milers de nous reclutes de tot arreu del país. L'entrenament va ser realitzat en pashto, tayik i una mica d'àrab a causa de la gran varietat ètnica.[12]
En gener de 2003, 1.700 soldats, distribuïts en cinc Kandaks (Paraula en Pashto per a Batallons) havien completat un curs d'entrenament de 10 setmanes, i per a juny del mateix any un total de 4.000 homes havien estat entrenats. Els principals problemes en iniciar el reclutament van ser la falta de cooperació per part dels “Senyors de la Guerra” locals i la inconsistència de l'assistència internacional. El problema de la deserció afecta amb molt per força en un primer moment: per a l'estiu de 2003, la tassa de deserció s'estimava en un 10% i para intervinguts de març de 2004 es calculava que 3.000 soldats havien desertat.
Els soldats del nou Exèrcit afganès inicialment rebien trenta dòlars mensuals durant l'entrenament i 50 dòlars mensuals després de l'graduació; des de llavors el salari percebut pels combatents ha augmentat fins a arribar als 120 dòlars. Alguns reclutes estaven per sota dels 18 anys, i molts d'ells no saben llegir ni escriure. Els reclutes que només parlaven paixtu, van experimentar dificultats perquè la instrucció era donada generalment per intèrprets que parlaven la llengua dari. El creixement va ser continu, malgrat totes les desavinences i obstacles, l'ENA ja comptava amb 5.000 homes en juliol de 2003. En aquell mes, aproximadament 1.000 soldats de l'ENA van ser desplegats, sota el comandament de les tropes aliades, durant l'operació militar Warrior sweep, sent la primera operació de combat important per a les tropes afganeses.
El juny de 2012, el total d'homes aquesta per sobre dels 200.000.[8] Les instal·lacions i els plans de capacitació estan sent ràpidament ajustats al significatiu augment dels esforços de reclutament, per cobrir les necessitats quant a tropes en activitat.
La unitat militar bàsica de l'Exèrcit Nacional Afganès és el kandak (batalló), format per 600 homes. La basta majoria són d'infanteria, amb almenys un Batalló d'Infanteria Mecanitzada i un Batalló de Tancs, havent-hi plans per crear més d'aquests. Una unitat de forces especials elite, basada en els Rangers de l'Exèrcit dels Estats Units ha estat formada. El pla era incloure 3.900 homes en sis batallons sota la tutela de les forces franceses i nord-americanes. Cada Cos d'exèrcit té assignat un Batalló de Comandos Afganesos, sent cada sisè batalló una unitat especial de seguretat sota la supervisió del Ministeri de Defensa afganès.
En setembre de 2005, 28 dels 31 Batallons de l'Exèrcit Nacional Afganès estaven llestos per a realitzar operacions de combat i molts ja havien participat en alguns. Almenys nou brigades estaven planejades, cadascuna formada per sis batallons. En març de 2007 la meitat de la força planejada era de 70.000 homes, havia estat aconseguida, amb 46 dels 76 batallons planejats per l'Exèrcit afganès, per dur a terme operacions en solitari o en cooperació amb les forces de l'OTAN. La grandària i els límits del ENA van ser especificats en l'Acord Bonne II, que fou signat el 2002. Aquest acord va significar la formació de l'ENA i de les Forces Armades Afganeses sota la doctrina de l'OTAN.
Un total de 14 brigades, que seran primerament orientades regionalment estan planejades per 2008. D'acord amb el “Comandament Combinat de Transició i Seguretat per l'Afganistan” (CSTC-A), 13 d'aquestes brigades seran d'infanteria lleugera, una d'infanteria mecanitzada i una addicional de comandos.
Actualment, l'ENA manté sis Cossos. L'establiment dels cossos va començar quan quatre comandants de cos regionals i part del seu Estat Major van ser apuntats l'1 de setembre de 2004.[27]
Cinc serveixen com a comandos regionals pel ENA:
El sisè Cos és el “Cos Aeri de l'Exèrcit Nacional Afganès”, que és la vella Força Aèria Afganesa. Existeixen plans per separar aquest Cos novament i reclamar el rol de l'antiga Força Aèria com una branca independent de l'exèrcit.
El 19 d'octubre de 2006, com a part de l'Operació Mountain Fury, els membres de l'equip d'entrenament compost per les tropes regides pel Capità Andy Schouten i el Sergent de Primera Classe Jerry Ressler van tutelar i van aconsellar a una secció d'artilleria D30 del 4.º Batalló de la 2.a Brigada del 203.er Cos, per realitzar la primera missió de foc indirecte durant operacions de combat, amb fustigació i trets indirectes.[30] Tres dies després, ells van conduir reeixidament un contraatac (amb l'ajuda d'un Radar Q-36 americà) que va donar com a resultat unes deu baixes enemigues.
Hagut d'en part a la gran cooperació, i monitoratge per part de les forces nord-americanes, el ENA, al contrari de la Policia Nacional Afganesa, ha estat poc afectat per la corrupció.[31] A la fi de 2008, es va anunciar que l'àrea de responsabilitat del 201.er Cos seria dividida, formant-se una Divisió que s'ocuparia de la protecció de la capital, creada a Kabul, i deixant que la resta del Cos concentrés els seus esforços al llarg de la frontera.[32]
El juliol de 2007, es va graduar en primer batalló de comandos. Els Comandos van sofrir un intens curs d'entrenament que dur tres mesos, dut a terme per forces especials nord-americanes. Van rebre entrenament en tècniques d'infanteria avançades així com primers auxilis i conducció tàctica. Han estat totalment equipats amb equip nord-americà i entrenats a l'estil americà.[33] Els nous comandos afganesos són el braç d'elite del creixent Exèrcit Afganès. Per al final del 2008, sis Batallons de Comandos estaran estacionats a les regions al sud de l'Afganistan, assistint a les forces canadenques. També hi ha dones soldat sent entrenades. La primera dona paracaigudista, Khatol Mohammadzai, entrenada durant l'era soviètica, es va convertir en la primera dona General en l'Exèrcit Nacional Afganès el 19 d'agost de 2002.[34]
Membres de les Forces de la Coalició a Afganistan han pres diferents responsabilitats en la creació del ENA. Tots aquests diferents esforços són controlats, des de la coalició, pel Comando de Transició de Seguretat Combinat – Afganistan (CSTC-A, per les seves sigles en anglès), un comando internacional, de rang equivalent a dos estels, amb la seva caserna general en centre de Kabul. Per part del ENA, des de juliol del 2006, tot l'entrenament i educació en l'exèrcit és manejat i implementat pel recentment format Comando d'Entrenament de l'Exèrcit Nacional Afganès (CEENA), un comando de dos estels que reporta directament al Cap de l'Estat Major. Tots els centres d'entrenament i escoles estan sota el comandament del CEENA. Les Forces de l'ONU presten ajuda al ENA per mantenir l'entrenament de noves tropes a través del Grup de Tasques Phoenix. Aquest programa es formalitzà a l'abril del 2003, i està basat al Centre d'Entrenament Militar Kabul, coordinant entrenament individual i col·lectiu i el suport de la Coalició.
Cada unitat per sobre del nivell del batalló té assignat un Equip de Mentoría i Enllaç Operacional. (EMEO) compost d'instructors de l'OTAN, que actuen com a enllaços entre el ENA i la ISAF. Els EMEOs coordinen el planejament operacional i s'asseguren que les unitats del ENA rebin el suport necessari.
L'entrenament bàsic individual en dut a terme principalment per Instructors de l'Exèrcit Nacional Afganès en el Comando d'Entrenament del ENA, al Centre d'Entrenament Militar Kabul, en el costat aquest de la Capital. De totes maneres, segueixen rebent recolzo en diversos nivells d'assistència per part de la CSTC-A. Les Forces Armades dels Estats Units li assisteixen en l'entrenament bàsic i avançat dels reclutes enlistados. Els nous Suboficials Instructors són entrenats en la Drill Instructor School, del Cos de Marines dels Estats Units.
Un equip consultiu de l'Exèrcit de Terra Francès supervisa l'entrenament dels Oficials d'Estat Major i comandants d'Escamot o Companyies en una unitat d'entrenament per a Oficials d'Infanteria/Comissionats cridada Brigada d'Entrenament d'Oficials (BEO), també amb base al Centre d'Entrenament Militar Kabul. Els candidats per la BEO en els cursos de comandant d'Escamot i Companyies, usualment són antigues membres de milícies o “oficials” mujahidí, amb diversos nivells d'experiència militar.
El Regne Unit també du a terme l'entrenament dels oficials d'infanteria a l'Escola de Candidats d'Oficials (RESSÒ). Mentre que aquesta és administrativament sota el control de la Brigada d'Entrenament d'Oficials, funciona de manera separada. Els candidats de la RESSÒ són homes joves amb poca o cap experiència militar. L'Exèrcit Britànic també s'encarrega de l'entrenament inicial i avançat de Suboficials (o Oficials No Comissionats) en una Brigada d'Entrenament per a Suboficials separada.
Les Forces Canadenques supervisen la porció de l'entrenament militar bàsic, anomenat Exercici d'Entrenament Combinat, on soldats, suboficials i oficials aprenents són portats junts en entrenament de camp, a nivells d'Escamot, Companyia i (teòricament) Batalló, per certificar que estan llests per a operacions de camp. En els Cossos Regionals, els batallons de línia d'ENA tenen adherits un Equip d'Entrenament Integrat de la Coalició, que continuen amb l'aprenentatge dels comandaments superiors del mateix i donen consells en àrees com a intel·ligència, comunicacions, foc de suport, logística i tàctiques d'infanteria.
L'educació formal i desenvolupament professional és, actualment, portat a cap per dues grans escoles del Comando d'Entrenament de l'Exèrcit Nacional Afganès, ambdues a Kabul.
S'establirà una Universitat Nacional de Defensa en un potencial lloc al nord-oest de la capital. Eventualment tot l'entrenament inicial per a oficials serà relocalitzat a la nova Universitat.
Després de l'accident del vol 904 de Kam Air el 4 de febrer de 2005, la ISAF va fer nombrosos intents de rescat amb helicòpters, que van ser inefectivos. Però quan la tecnologia va fallar, el ENA va respondre amb botes sobre la terra. El Ministre de Defensa ordeno al Cos Central del ENA, preparar un equip per rescatar a les víctimes, que encara es presumien vives. L'accident va ocórrer a una altitud de 3,400 metres, en el bec de la Muntanya Chaperi, 32 quilòmetres a l'est de la capital afganesa.[35]
L'Exèrcit Afganès va capturar un dels líders talibans, Mullah Mahmood, prop de Khandahar, quan estava vestit amb un Burkha. Mahmood era buscat per organitzar atacs suïcides a la província de Kandahar.[36] Més de quaranta-nou rebels talibans van ser morts per les forces afganeses en una de les operacions independents dutes a terme pel ENA.[37]
En una operació de rescat, el ENA va desplegar els seus helicòpters El meu-8 i va evacuar víctimes d'inundacions en el districte de Ghorban, província de Parwan. Soldats afganesos van evacuar sanes i estàlvies a 282 famílies a llocs segurs.[38]
L'Exèrcit Afganès, juntament amb forces de la ISAF, va ocupar reeixidament punts forts d'extremistes talibà. Aquesta operació va ser llançada el 6 de març de 2007, per estabilitzar el nord de la província de Helmand, perquè el govern pogués començar la reconstrucció.[39]
Després de 10 mesos en mans dels talibà, el poble de Musa Qala va ser recuperat pel ENA recolzat per la ISAF i la Coalició. Els insurgents talibà es van dispersar cap al nord.[40]
L'operació Panchai Palang, o Panther’s Claw, va ser una operació militar liderada pel Regne Unit a la província meridional de Helmand. Regne Unit, Afganistan, Dinamarca i Estònia van contribuir per formar un total de 3.000 soldats per a aquesta. L'aliança va atacar bases talibans a Afganistan i Pakistan embolicades en el tràfic de drogues. La batalla, durant un temps va coincidir amb l'operació conjunta afganès-americana Strike of the Sword.
És una ofensiva en procés, liderada per forces nord-americanes a la província de Helmand. Al voltant de 4.000 Marines de la 2nd Marine Expeditionary Brigade, així com 650 soldats afganesos estan embolicats, comptant amb suport aeri de l'OTAN. L'operació va començar quan van ser mobilitzades unitats dins de la vall de Riu Helmand el 2 de juliol de 2009. Aquesta és l'ofensiva més gran empresa pels Marines des de la Segona Batalla de Faluya en 2004. Aquesta també és l'ofensiva aèria més gran des de la Guerra de Vietnam.
L'Operació Moshtarak (Junts en idioma dari) és una ofensiva de la Coalició a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan. Aquesta operació es va iniciar el 13 de febrer de 2010, prenent com a teatre d'operacions al districte de Nad Ali i Lashkargah, sent duta a terme per forces de l'Exèrcit Afganès i de l'Exèrcit Britànic amb suport del Cos de Marines i de l'Exèrcit dels Estats Units. Es presumeix que el principal punt d'ofensiva és la província de Marjah. Van participar un nombre aproximat de 4.000 marines nord-americans, 4.000 soldats britànics i prop de 7.000 elements de diverses nacions com són Afganistan, Canadà, Estònia i Dinamarca. Igualment s'estima que hi ha al voltant de 400 a 1.000 talibans a la zona.
Des de principis dels anys 70 les forces afganeses han estat equipades amb l'aK-47 rus com a fusell d'assalt principal. El 2008 l'ENA va començar a reemplaçar-lo a favor del M16 nord-americà i C7 canadenc, com a part d'un esforç de modernització que pretén canviar no solament com els soldats manipulen les seves armes, sinó també com lluiten. També estan canviant les seves velles camionetes pick-up per Humvees, i adoptant altres armes de l'OTAN en el seu arsenal.[41] Algunes forces especials del ENA ja estan equipades amb el fusell M16. És possible que l'Exèrcit faci ús de material soviètic remanent. Aquest mateix, tal vegada, sigui usat també per la Policia Nacional Afganesa. Tots els AK-47 i les seves variants seran provats per saber si són utilitzables i col·locats en reserva per a usos futurs. Això es deu al fet que ara el M16 i les seves variants són l'arma estàndard del ENA.
| Model | Imatge | Classe | Quantitat |
|---|---|---|---|
| ZU-23-2 |  |
Defensa antiaèria | 5.000 |
| ZSU-23-4 |  |
Defensa antiaèria | 20 |
| Model | Imatge | Classe | Quantitat |
|---|---|---|---|
| 2A18 |  |
Obús | 152 |
| BM-21 Grad |  |
Llançacoets múltiple | 50 |
| M114 |  |
Obús | 24 |
| Model | Imatge | Classe | Quantitat | Data |
|---|---|---|---|---|
| Humvee |  |
Transport blindat de personal | 8.500 | |
| M1117 |  |
Transport blindat de personal | 634 | APC, vehicle de comandament i control, ambulancia, vehicle d'enginyers, vehicle de manteniment, morter i vehicle de reconeixement. |
| M113 |  |
Transport blindat de personal | 173 | |
| International MaxxPro |  |
Transport blindat de personal | 155 | |
| BMP-2 |  |
Transport blindat de personal | 60 | La majoria deixats pels soviètics durant la seva retirada. |
| BMP-1 |  |
Transport blindat de personal | 40 | Durant la intervenció soviètica alguns BMP-1 van caure en mans dels mujahidins que els van fer servir contra els soviètics. |
| Model | Imatge |
|---|---|
| Makarov PM | Pistola semiautomàtica |
| Stechkin APS | Pistola semiautomàtica |
| Tokarev TT-33 | Pistola semiautomàtica |
| Pistola M9 | Pistola semiautomàtica |
| MP5 | Subfusell |
| Škorpion vz. 61 | Subfusell |
| Fusell M16 | Fusell d'assalt |
| Fusell d'assalt M4 | Fusell d'assalt |
| M24 Sniper Weapon System | Fusell de franctirador |
| M249 squad automatic weapon | Metralladora lleugera |
| Metralladora M240 | Metralladora mitjana |
| RPK ATM | Metralladora mitjana |
| PKM | Metralladora mitjana |
| Browning M2 | Metralladora pesant |
| DShK | Metralladora pesant |
| RPG-7 | Granada propulsada per coet |
| SPG-9 | Canó sense retrocés |
| GP-25 | Llançagranades |
| Llançagranades M203 | Llançagranades |
| Morter Mitjà 82 mm | Morter |
| Morter M224 60mm | Morter |
| Morter M252 81mm | Morter |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
