![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/%25D0%2595%25D0%25B2%25D1%2581%25D1%2582%25D0%25B0%25D1%2584%25D0%25B8%25D0%25B9_%25D0%25A1%25D0%25BE%25D0%25BB%25D1%2583%25D0%25BD%25D1%2581%25D0%25BA%25D0%25B8%25D0%25B9.jpg/640px-%25D0%2595%25D0%25B2%25D1%2581%25D1%2582%25D0%25B0%25D1%2584%25D0%25B8%25D0%25B9_%25D0%25A1%25D0%25BE%25D0%25BB%25D1%2583%25D0%25BD%25D1%2581%25D0%25BA%25D0%25B8%25D0%25B9.jpg&w=640&q=50)
Eustaci de Tessalònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del segle xii. Era inicialment monjo al Monestir de Sant Flor i més tard nomenat "superintendent de les peticions" (ἐωὶα τῶν δεήσεων), professor de retòrica (μαἶστωρ ῥητόρων), i diaca de la gran església de Constantinoble. Elegit bisbe de Mira, fou elevat a l'arquebisbat de Tessalònica, càrrec en el qual va restar fins a la seva mort el 1198. Miquel Coniata li va escriure una oració fúnebre que es conserva.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XII ![]() Constantinoble ![]() |
Mort | 1198 (Gregorià) ![]() Tessalònica (Grècia) ![]() |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura grega, teologia i història ![]() |
Ocupació | sacerdot, mitògraf, escriptor, historiador, teòleg ![]() |
Enaltiment | |
Festivitat | 20 de setembre ![]() |
Obra | |
Obres destacables
|
Els elogis de Nicetes Coniata, i també els que li va dedicar Miquel Psel·los semblen justificats, perquè les obres d'Eustaci que es conserven indiquen que era un home de gran cultura i intel·ligència. Són comentaris sobre els antics poetes grecs, tractats teològics, homilies i epístoles, que demostren un gran coneixement de la literatura grega des dels seus inicis.
La seva obra principal va ser un comentari sobre la Ilíada i l'Odissea (Παρεκβολαὶ εἰς τὴν Ὁμήρου Ἰλιάδα κσὶ Ὀδυσσείαν) o més aviat una compilació dels comentaris i escolis d'antics autors sobre aquestes obres. La recopilació es va fer amb una gran diligència i perseverança, recollint pràcticament totes les obres existents dels gramàtics i crítics sobre aquest tema. Cita un nombre prodigiós d'autors i d'obres, i encara que no les hagués llegit totes, si que coneixia almenys els escrits dels crítics anteriors, com ara Aristòfanes de Bizanci, Zenòdot d'Efes i altres, obres que es trobaven a les biblioteques de Constantinoble. L'obra per si mateixa no mostra gaires aportacions d'Eustaci, i el seu interès prové del recull de textos que dona.
També va fer uns comentaris a Dionís Periegetes i uns altres a les obres de Píndar.[1]