From Wikipedia, the free encyclopedia
Eugenio de Tapia García Àvila, 18 de juliol de 1776 - Madrid, 4 d'agost de 1860), escriptor, periodista, jurista, historiador i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juliol 1776 Àvila (Espanya) |
Mort | 4 agost 1860 (84 anys) Madrid |
Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya | |
1842 – 1847 | |
Activitat | |
Ocupació | Filòleg |
Membre de |
Va cursar a la Universitat d'Àvila tres anys de filosofia i quatre de teologia i va estar tres altres més al seminari conciliar com a col·legial intern. Va estudiar després jurisprudència a Toledo i Valladolid i va practicar forense amb un advocat a Madrid. Va estar-se un any i mig a Londres comissionat per la Companyia de les Filipines i el 1808 va començar a publicar amb Quintana el Semanario Patriótico. El novembre de 1809 va passar a Sevilla i després a Cadis, on va ser nomenat secretari de la Companyia de les Filipines, individu de la Comissió d'Instrucció Pública, vocal de la Junta de Censura i director de la Gaceta de la Regencia. Va formar part de la Junta d'Instrucció Pública que la Secretaria de Despatx de la Governació va constituir el març de 1813. Al costat de Martín González de Navas, José Vargas Ponce, Diego Clemencín Viñas i Manuel José Quintana i Ramón Gil de la Cuadra va signar l'informe sobre la reforma general de l'educació nacional que va redactar la Comissió en amb prou feines sis mesos. L'informe va ser elaborat a la ciutat de Cadis i signat el 9 de setembre de 1813 pels membres de la Junta i en la seva majoria diputats a Corts.
Va tornar a Madrid el 1814, any en què va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Una delació per suposada conspiració el va mantenir mesos a les presons del Sant Ofici, cosa que mai no va oblidar, perquè a més un fill seu de poca edat va morir quan era a la presó, la qual cosa li va fer conferir un odi absolut a la Inquisició. Amb la revolució de 1820 va ser redactor primer de la Gaceta i director de la Impremta Nacional. En el Trienni liberal (1820-1821) va col·laborar en El Constitucional i en El Redactor Español, va ser diputat per Àvila (1820-1822) i va prendre part en la preparació del Pla d'estudis de 1821.[1]
El 1823 es va retirar a Barcelona i d'allí a França, on va viure emigrat a París fins a 1831, any en què va tornar a Madrid. Fou magistrat honorari de l'Audiència de Valladolid i Javier de Burgos el va nomenar subdelegat de Foment a Tarragona, però va renunciar. Membre de la Comissió del Codi Civil el 30 de gener de 1834, magistrat honorari de l'Audiència de València i després vocal del Consell d'Instrucció Pública. El 1836 fou procurador d'Àvila el 1836, però no va arribar a prendre possessió pels successos de la Granja. El 1838 fou elegit senador per Àvila, però va renunciar.
Entre 1843 i el 30 de maig de 1847 fou director de la Biblioteca Nacional d'Espanya.[2]
L'obra d'Eugenio de Tàpia se centra en tres temes principals als quals va consagrar tota la seva vida: la llibertat d'impremta, la reforma de la justícia i el sistema educatiu. En aquestes tasques va col·laborar estretament amb el seu amic de l'ànima Manuel José Quintana, amb qui va sostenir una amistat duradora de cinquanta anys. Com a escriptor se situa entre Neoclassicisme i Romanticisme, si bé va ser un dels més destacats detractors d'aquest segon moviment, que va parodiar en diferents obres. Les seves comèdies són més interessants que les tragèdies, i s'hi situa en la mateixa línia postmoratiniana que Bretón de los Herreros. Com a poeta va ser un autor indubtablement valuós en el terreny satíric.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.