Eucommia és un gènere de petita arbres actualment són plantes natives de la Xina, però el registre fòssil inclou una distribució molt més àmplia que abastava fins a mitjans del Plistocè també el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans.[1] L'única espècie que viu actualment és Eucommia ulmoides, la qual està gairebé amenaçada en estat silvestre però que es cultiva a la Xina per la seva escorça molt valorada en la medicina tradicional xinesa.[2]
Eucommia | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Garryales |
Família | Eucommiaceae |
Gènere | Eucommia Oliv. |
Tipus taxonòmic | Eucommia ulmoides |
Descripció
Els arbres actuals del gènere Eucommia fan fins a 15 m d'alt. Les fulles són caducifòlies, disposades laternadament, simples ovades amb la punta acuminada, fan de 8 a 16 cm de llargada i tenen el marge serrat. La fulla presenta un làtex que en solidificar-se es converteix en una goma. Floreix de març a maig amb flors petites verdoses i poc vistoses. Els fruits maduren entre juny i novembre i són samares alades similars a la dels oms. Els fruits fan de 2 a 3 cm de llargada els d'espècies extintes eren un poc més petits .[2]
Taxonomia
Eucommia actualment es considerava dins un ordre separat, els Eucommiales.
- Eucommia
- †Eucommia constans (Miocè-Pliocè; Mèxic)
- †Eucommia eocenica (Eocè mitjà; Mississipi)
- †Eucommia europaea (Oligocè; Europa)
- †Eucommia jeffersonensis (Eocè tardà; Oregon)
- †Eucommia montana (Eocè; Oest d'Amèrica del Nord)
- †Eucommia rolandii (Eocè; Mississippi i British Columbia)
- Eucommia ulmoides (Viu actualment, Xina central i de l'Est)
Distribució
E. ulmoides és nativa de zones forestals a turons i muntanyes de l'est i centre de la Xina, potser ja està extint en estat silvestre.[2] E. ulmoides també es planta ocasionalment en jardins botànics i altres jardins a Europa, Amèrica del Nord i altres llocs és d'interès perquè és un arbre productor de goma tolerant al fred (com a mínim fins -30 °C). Les espècies d'Eucommia s'han trobat en jaciments de lignit de 10–35 milions d'anys d'antiguitat a Europa Central[2] i en nombrosos llocs amb fòssils d'Àsia.[2] 5 espècies fòssils s'han descrit a Amèrica del Nord.[2]
Usos
És una de les 50 plantes fonamentals de l'herbologia tradicional xinesa, ons'anomena dùzhòng ((xinès)).
Referències i enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.