part ampla i profunda de la desembocadura d'un riu afectada per les marees From Wikipedia, the free encyclopedia
Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació. La desembocadura en estuari està formada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbes que suporten aigües bastant salines. En alguns casos, els pastors d'ovelles de les costes franceses de l'oceà Atlàntic aprofiten la baixamar per a portar el ramat a pastar en aquestes zones, donant origen a una concentració bastant gran de sal a la seva carn, que és molt apreciada (mouton de pré salé).[1]
S'originen perquè l'entrada d'aigües marines durant la plenamar estanca les aigües dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aigües comencen a tornar i entren a gran velocitat al mar o a l'oceà, contribuint a netejar i aprofundir el seu llit, deixant sovint grans zones de maresmes. Les marees de major amplitud del món (uns 16 metres) tenen lloc als estuaris del nord-oest de França i, sobretot, a la costa oriental del Canadà (Baia de Fundy) a més d'algunes altres zones. El riu Rance (França) té un sistema de producció hidroelèctrica que usa la força de les marees a l'estuari de la seva desembocadura, tant a la plenamar com quan es produeix la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris se solen caracteritzar per una alta productivitat biològica i per la seva gran biodiversitat.
Són bastant infreqüents a la zona equatorial donada l'escassa amplitud de les marees i la gran quantitat de sediments que arrosseguen els rius. Aquesta és la raó per la qual la desembocadura del Níger, de l'Amazones, de l'Orinoco i de molts altres rius pròxims a l'equador terrestre són deltes i no estuaris, tot i trobar-se en oceans oberts.
Les ries també es coneixen com a estuaris de plana costanera. Als llocs on el nivell del mar augmenta respecte a la terra, l'aigua del mar penetra progressivament a les valls fluvials i la topografia de l'estuari continua sent similar a la d'una vall fluvial. Aquest és el tipus d'estuari més comú als climes temperats. Entre els estuaris ben estudiats hi ha l'estuari del Severn al Regne Unit i la regió d'Ems Dollart al llarg de la frontera entre els Països Baixos i Alemanya.
Els estuaris tipus llacuna es troben en llocs on la deposició de sediments s'ha produït al mateix ritme que l'augment del nivell del mar, de manera que els estuaris són poc profunds i estan separats del mar per bancs de sorra o illes barrera. Són relativament comuns en llocs tropicals i subtropicals. Aquests estuaris estan semiaïllats de les aigües oceàniques per platges de barrera (illa de barreres i espites de barrera). La formació de platges de barrera tanca parcialment l'estuari, amb només entrades estretes que permeten el contacte amb les aigües oceàniques.
Els estuaris de tipus fiord es formen en valls profundament erosionades formades per una glacera. Aquests estuaris en forma d'U solen tenir costats escarpats, fons rocosos i soleres submarines contornejades pel moviment glacera. L'estuari és menys profund a la seva desembocadura, on les morrenes glaceres terminals o les barres rocoses formen soleres que restringeixen el flux de l'aigua.
Aquests estuaris es formen per enfonsament o per terres separades de l'oceà per moviments de terra associats a falles, volcans o lliscaments. Només hi ha un petit nombre d'estuaris produïts tectònicament; un exemple és la Badia de San Francisco.
Hi ha diferents tipus d'estuaris en funció d'algunes característiques principals. Cada tipus d'estuari és determinat per la relació entre la quantitat d'aigua del riu durant les marees i la quantitat d'aigua de la marea mateixa.
Els estuaris són sistemes increïblement dinàmics, en què la temperatura, la salinitat, la terbolesa, la profunditat i el cabal canvien diàriament en resposta a les marees. Aquest dinamisme fa que els estuaris siguin hàbitats molt productius però també dificulta la supervivència de moltes espècies durant tot l'any. Com a resultat, els estuaris experimenten una forta variació estacional a les seves comunitats de peixos.[5] A l'hivern, la comunitat de peixos està dominada per residents marins resistents, i a l'estiu una varietat de peixos marins i anàdroms entren i surten dels estuaris, capitalitzant la seva alta productivitat.[6] Els estuaris proporcionen un hàbitat crític a una varietat d'espècies que depenen dels estuaris per completar el cicle vital. Se sap que l'areng del Pacífic i altres espècies de peixos desovonen en estuaris i badies. Salmònids i llamprees utilitzen els estuaris com a corredors migratoris. Així mateix, les poblacions d'aus migratòries, com el tètol cuanegre, depenen dels estuaris.
El fitoplàncton és el principal productor primari dels estuaris. Es mouen amb les masses d'aigua i poden entrar i sortir amb les marees. La seva productivitat depèn en gran manera de la terbolesa de l'aigua. Els fitoplàncton més comuns en estuaris són les diatomees i els dinoflagel·lats, que abunden al sediment.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.