Estratègia (escacs)
avaluació de posicions de partides d'escacs i amb l'elaboració d'objectius i tàctiques a llarg termini per als moviments futurs / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estratègia d'escacs té a veure amb l'avaluació de posicions de partides d'escacs i amb l'elaboració d'objectius i tàctiques a llarg termini per als moviments futurs. Durant l'avaluació, un jugador ha de tenir en compte, entre d'altres, el valor de les peces en el tauler, l'estructura de peons, la seguretat del rei, la posició i control de les caselles clau i de grups de caselles (diagonals, columnes obertes, debilitat de les caselles blanques o negres, etc.).
![]() |
Aquest article tracta sobre escacs. Vegeu-ne altres significats a «Estratègia». |
L'estratègia més bàsica consisteix a comptar el valor total de les peces d'ambdós bàndols. Els punts amb els quals es valoren aquestes peces estan basats en l'experiència. Normalment es considera que els peons valen un punt, els cavalls i alfils tres, les torres cinc i la dama nou; la diferència entre una torre i una peça menor (cavall o alfil) s'anomena "qualitat". El valor equivalent del rei en un final és de quatre punts. Aquests valors bàsics són modificats per altres factors com ara la posició de les peces (p. ex. els peons avançats normalment són més valuosos que els que es troben en la posició inicial), la coordinació entre peces (p. ex. una parella d'alfils normalment es coordinen millor que un alfil i un cavall) o el tipus de posició (els cavalls són generalment millors en posicions tancades amb molts peons, mentre que els alfils són més poderosos en posicions obertes).
Un altre factor important en l'avaluació de posicions d'escacs és l'estructura de peons o "esquelet de peons". Com que els peons són les peces menys mòbils dels escacs, l'estructura de peons és relativament estàtica i en gran manera determina la naturalesa estratègica de la posició. Les debilitats en l'estructura de peons, com els peons aïllats, doblats o endarrerits i els holes, un cop creades, normalment esdevenen permanents. Per tant, cal tenir una cura especial per evitar aquestes debilitats si no es compensen per altres avantatges, com la possibilitat de dur a terme un atac.