From Wikipedia, the free encyclopedia
En geometria, l'estelació final de l'icosàedre (o icosaedre) és l'estelació més externa de l'icosàedre, i és «final» (o «completa») perquè inclou totes les cel·les del diagrama d'estelació de l'icosàedre; és a dir, cada tres cares planes intersecants del nucli de l'icosàedre s'intersequen o bé en un vèrtex d'aquest políedre, o bé dins seu.[1][2] Aquest políedre és la dissetena estelació de l'icosàedre i és el model 42 de Wenninger.
Model 3D | |
Tipus | Icosàedre estelat, 8è de 59 |
---|---|
Forma de les cares | Enneagrama (geometria) () |
Configuració de vèrtex | triangle isòsceles |
Simetria | Icosaèdrica (Ih) |
Dual | great noble triangular hexecontahedron (en) |
Propietats | Vèrtex-transitiu, cara-transitiu |
Elements | |
Cares | 20 (com a políedre estelat) 180 (com a políedre simple) |
Arestes | 90 (com a políedre estelat) 270 (com a políedre simple) |
Vèrtexs | 60 (com a políedre estelat) 92 (com a políedre simple) |
Característica | -10 (com a políedre estelat) 2 (com a políedre simple) |
Més informació | |
MathWorld | Echidnahedron |
Com a figura geomètrica té dues interpretacions:
Johannes Kepler investigà sobre les estelacions que creen políedres regulars estelats (els políedres de Kepler-Poinsot) el 1619; l'icosàedre complet amb cares irregulars fou estudiat per primer cop, però el 1900 per Max Brückner.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.