Estela de Raimondi
monòlit o escultura pètria de forma paral·lelepípeda / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estela de Raimondi és un monòlit o escultura pètria de forma de paral·lelepípede, amb un dels costats decorat en relleu pla, que representa un ésser mític. Pertany a la cultura chavín del Perú, de l'època preinca.
L'estela de Raimondi al Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú ![]() | |
Tipus | obra escultòrica ![]() |
---|---|
Data de descobriment o invenció | 1840 ![]() |
Lloc de descobriment | Chavín de Huántar ![]() |
Material | pedra ![]() |
Col·lecció | National Museum of Archaeology, Anthropology, and History of Peru (en) ![]() ![]() |
Descoberta a Chavín de Huántar, l'anomenaren estela de Raimondi en homenatge al naturalista i geògraf italià Antonio Raimondi, que promogué traslladar-la a Lima per al seu estudi i conservació.
Aquest monòlit reflecteix l'estil artístic de la cultura chavín que s'expandí especialment a la província de Huari, i que fou un dels principals centres religiosos i culturals de l'hemisferi occidental.
Fou el primer objecte d'estil chavín que es donà a conèixer. És una llosa de granit d'1,98 m d'alt per 74 cm d'ample i 17 cm de grossor, que té tallada en una de les cares la representació de la divinitat principal dels chavins en l'època del temple Nou. El personatge representat correspon a una deïtat antropomorfa felinitzada, dempeus, vista de front, amb els braços oberts, sostenint a cada mà una espècie de bàculs. Les mans i peus acaben en urpes. La figura s'assembla al déu Viracocha retratat a la porta del Sol de la cultura tiahuanaco, ja que també subjecta dues vares, bàculs o bastons.
Hui es troba conservada al Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú, al districte de Poble Lliure, a Lima.