From Wikipedia, the free encyclopedia
Estatut d'Autonomia de Canàries és la norma institucional bàsica de la Comunitat autònoma canària. És la norma encarregada de crear la Comunitat Autònoma Canària, la seva organització institucional, les seves competències i les seves relacions amb l'estat. Legalment, és la llei orgànica 10/1982, que fou aprovada i entrà en vigor el 10 d'agost de 1982.[1] Sent reformada per llei orgànica 4/1996, el 30 de desembre de 1996. Actualment, s'està tramitant una nova reforma, que ha estat rebutjada pel congrés, tornant a Canàries per a ser debatuda.
El 30 de maig de 1481, després de la Conquesta de l'illa de Gran Canària per part de la Corona de Castella, té lloc la signatura del Pacte de Calataiud entre Els regnes de les Espanyes i el Regne de Canàries. Aquesta Carta concedia a Canàries una sèrie de privilegis econòmics i fiscals. Posteriorment es crearien diversos organismes, de diferents nivells, com els Cabildos insulars, l'Audiència de Canàries i el Bisbat. Després de finalitzar amb la Conquesta de Canàries al complet, aquesta carta va ser concedida a totes les illes, ja que al principi sol estava sent aplicada a Gran Canària.
Durant els segles xvii i xviii, el Pacte va perdent força a causa de problemes econòmics i polítics en Canàries que inicien un augment de la colonització espanyola en les illes. L'entrada d'Espanya en el segle xix comença amb la Guerra de la Independència Espanyola i una sèrie de governs dictatoriales i liberals conservadors i republicans, que a Canàries es manifesten amb la pèrdua de cotes sobirania acordada per la Carta de Calataiud, el que va fer que apareguessin normes com el Reial decret de Ports Francs en 1852 i la Llei de Ports Francs de 1900, provocant la disminució d'aranzels i l'entrada i sortida a baix preu de mercaderies.
Durant la I República i amb el projecte de Constitució Federal de 1873, es va projectar dotar a Canàries amb el grau d'estat federatiu:
« | Article 1º.- Componen la Nació Espanyola els Estats d'Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Bascongades. Els Estats podran conservar les actuals províncies o modificar-les, segons les seves necessitats territorials. | » |
— TÍTOL I: De la Nació Espanyola |
Però el pronunciament del general Martínez Campos va fer desaparèixer la república, i per tant el projecte federal. Fins a 1931, amb l'aparició de la II República, no es va tornar a nomenar cap projecte d'autonomia per a Canàries ni per a les altres regions espanyoles. La Constitució de 1931 es va obrir el camí perquè les diferents regions poguessin convertir-se en autonomia. Perquè això arribés a donar-se era necessari que les províncies que es volien unir, creessin un estatut. A Canàries, el procés autonòmic apareix en 1936 (el Front Popular guanya les eleccions) mitjançant el republicà Ramón Gil Roldán, president sortint de la Mancomunitat Provincial Interinsular de Santa Cruz de Tenerife, i el Col·legi d'Agents Comercials de Las Palmas, que presenten sengles projectes d'Estatuts. L'agost de 1936, les Mancomunitats Provincials de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife són les encarregades de realitzar una nova proposta d'Estatut per a Canàries, on es fa esment a la capitalitat compartida. No obstant això, l'alçament militar del 18 de juliol interromp aquest procés, apareixent la dictadura del General Franco que deixaria sense autonomia les regions espanyoles durant 40 anys.
Després de la mort de Franco i la celebració de les primeres eleccions democràtiques a Espanya, a Canàries s'obre una etapa preautonòmica, per la qual es crea la Junta de Canàries mitjançant Reial decret 9/1978 com òrgan de Govern de les illes. Aquesta serà l'encarregada de redactar l'estatut de Canàries, després d'aprovar-se la Constitució Espanyola. La Junta va funcionar en Ple Permanent i en Consell Permanent i tenia com funcions, entre altres qüestions, gestionar i administrar les funcions i serveis que transfereixi l'administració de l'Estat (Reial decret 476/1978 de 17 de març). La redacció de l'estatut comença i és aprovada el 10 d'agost de 1982 mitjançant la Llei Orgànica 10/1982. El mateix dia és aprovada la LOTRACA (Llei Orgànica de Transferències Complementàries a Canàries) amb la qual les competències de la Comunitat van augmentar. L'estatut es va reformar en 1996 introduint-se el terme de nacionalitat, el concepte d'arxipèlag en la determinació del territori, la millor consideració de les illes i els seus cabildos i es van assumir les matèries transferides mitjançant la LOTRACA. Una segona reforma va ser aprovada pel Parlament de Canàries en 2006 i va ser remesa al Congrés dels Diputats per al seu estudi.
El 2018 s'aprovà una reforma, la Llei Orgànica 1/2018, de 5 de novembre.[2]
L'estatut vigent aquesta estructurat en 65 articles, cinc disposicions addicionals, sis transitòries i una final, organitzades en un preàmbul, un títol preliminar i 5 títols.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.