Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, o Espectroscòpia RMN, en anglès: Nuclear magnetic resonance spectroscopy, o de forma més comuna NMR spectroscopy, és una tècnica de recerca científica que explota les propietats magnètiques de certs nuclis atòmics. Determina les propietats físiques i químiques d'àtoms o molècules dins dels quals estan continguts Es basa en el fenomen de la ressonància magnètica nuclear i pot proporcionar informació detallada respecte a l'estructura, dinàmica, estat de reacció i l’ambient químic de les molècules. El camp magnètic intramolecular al voltant d'un àtom en una molècula canvia la freqüència de la ressonància, donant així accés a detalls de l'estructura electrònica d'una molècula.
Freqüentment aquesta espectroscòpia es fa servir per part de químics o bioquímics per tal d’investigar les propietats de les molècules orgàniques, malgrat que és aplicable a qualsevol tipus de mostra que contingui nuclis que tinguin espín. L’impacte de l'espectroscòpia RMN en la ciència ha estat substancial pel rang d’informació i diversitat de les mostres, incloent solucions i la química de l'estat sòlid.
Els espectròmetres de RMN són relativament cars. Els espectròmetres RMN moderns tenen un gran i car imant refredat per heli líquid. També estan disponibles espectròmetres menys car que fan servir imants permanents.