From Wikipedia, the free encyclopedia
L'especiació és el procés físic i químic, pel qual s'originen noves espècies biològiques. Una espècie no apareix per una mutació que condueix a l'aparició d'un individu d'un tipus diferent. Les espècies s'individualitzen a partir de poblacions que pertanyen a una espècie d'origen (excepte en el cas de certs vegetals). L'especiació resulta de la selecció natural i/o de la deriva genètica, que són els motors de l'evolució. El concepte d'especiació ha estat essencialment desenvolupat per Ernst Mayr.
Existeixen tres formes d'especiació natural basant-se en la premissa que l'especiació es produeix per la isolació geogràfica de les poblacions: especiació al·lopàtrica, peripàtrica, i simpàtrica. També es pot induir l'especiació artificialment.
Totes les formes d'especiació natural s'han produït en el curs de l'evolució, i encara és un tema de debat la relativa importància de cada mecanisme en la formació de la biodiversitat.[1]
Hi ha diferents opinions sobre el ritme de successos d'especiació que ocorren en el temps geològic. Alguns biòlegs evolutius mantenen que l'especiació s'ha mantingut relativament constant al llarg del temps, mentre que alguns paleontòlegs com Niles Eldredge i Stephen Jay Gould apunten que les espècies es mantenen sense canvis durant llargs períodes, i que l'especiació succeeix només en intervals relativament curts de temps, opinió coneguda com a «equilibri puntuat».
L'etapa clau del procés d'especiació és quan sorgeix una barrera que impedeix la continuació del flux gènic entre dues poblacions que fins aleshores havien format part d'una mateixa espècie.[2]
També anomenada especiació geogràfica, és l'especiació gradual que es produeix quan una espècie ocupa una gran àrea geogràfica que no permet que els individus que estiguin molt allunyats puguin creuar-se, a causa de barreres geogràfiques com mars, muntanyes o deserts. La separació espacial de dues poblacions d'una espècie durant un llarg període dona lloc a l'aparició de novetats evolutives en una o en les dues poblacions degut al fet que el medi ambient és diferent en les diferents zones geogràfiques; cessa el flux gènic entre poblacions. Existeixen dos grans patrons d'especiació al·lopàtrica proposats per Ernst Mayr: l'especiació vicariant i la peripàtrica.
S'entén per especiació parapàtrica l'evolució de l'aïllament reproductiu en poblacions distribuïdes contínuament en l'espai, però entre les quals l'intercanvi o flux gènic és modest, el que origina divergència i un posterior aïllament reproductiu. És típica d'organismes immòbils que ocupen àrees geogràfiques molt àmplies. La manca de mobilitat impedeix que els organismes dels extrems de l'àrea es puguin creuar, establint-se una barrera reproductiva.
Aquest tipus d'especiació es dona entre espècies estretament relacionades que conviuen en una mateixa àrea de distribució i que s'especialitzen a ocupar diferents nínxols dins el mateix entorn en què viuen. En aquests casos la selecció natural juga un rol crucial en la divergència de les poblacions. Aquest fenomen presenta encara controvèrsia tot i estar ben documentat en alguns casos, per exemple en els peixos d'aigua dolça de la família dels cíclids. Els mecanismes de l'especiació simpàtrica poden ser:
Aquest tipus d'especiació es pot produir per les causes següents:
Artificialment s'han creat noves espècies a partir de la cria d'animals domestics, encara que les dades inicials i els mètodes d'iniciació de les noves espècies no estan clars. Per exemple, l'ovella domèstica es va crear per hibridació i jo no és possible la reproducció viable amb el mufló, l'espècie de la qual descendeix.[3] Algun tipus de ramat domèstic, per altra banda, es pot considerar com a la mateixa espècie d'algunes varietats salvatges de guineus, iac, etc., ja que encara produeixen descendència fèrtil.[4]
La creació d'una nova espècie en laboratori millor documentada és dels anys 80 del passat segle. William Rice i G.W. Salt van criar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, utilitzant un laberint amb tres opcions d'hàbitat diferents com llum/foscor, i humit/sec. Cada generació es va situar al laberint, i els grups de mosques que sortien de dos de les vuits sortides, s'apartaven per aparellar-les amb altres dels seus respectius grups. Després de 35 generacions, els dos grups i la seva descendència van ser aïllats depenent de les seves preferències d'hàbitat: només s'aparellaven dins les àrees que preferien, i no s'aparellaven amb mosques d'altres àrees.[5]
Diane Dodd va poder mostrar especiació al·lopàtrica per reproducció aïllada en mosques de la fruita Drosophila pseudoobscura després de només vuit generacions usant diferent tipus de fruita, midó i maltosa.[6] L'experiment de Dodd ha estat fàcil de replicar, àdhuc amb altres tipus de mosques de la fruita i altres aliments.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
