![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Calcite-HUGE.jpg/640px-Calcite-HUGE.jpg&w=640&q=50)
Espat d'Islàndia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'espat d'Islàndia, en islandès: silfurberg; literalment «plata-roca», és una varietat transparent de calcita, o carbonat de calci cristal·litzat, originàriament provenia d'Islàndia, i es feia servir en demostracions de la polarització de la llum, (vegeu polarimetria). Es presenta en grans cristalls exfoliables fàcilment divisibles en rombs, i és remarcable la seva doble refracció. Històricament, aquest fenomen va ser estudiat en profunditat per Christiaan Huygens i Isaac Newton. George Stokes també ho estudià. William Nicol amb l'espat d'Islàndia i bàlsam del Canadà fabricà el prisma de Nicol a principi del segle xix.
![]() | |
---|---|
Varietat de: calcita | |
![]() Espat d'Islàndia provinent de Dixon, Nou Mèxic, que pesa 16 kg | |
Localitat tipus | densitat ![]() |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema trigonal ![]() |
Color | transparent |
Duresa | 3 ![]() |
Més informació | |
Referències | [1] |
És el polimorf més estable del carbonat de calci. Presenta la propietat òptica de la birefringència o doble refracció. Per a la longitud d'ona de ~590 nm té índexs de refracció ordinari i extraordinari de 1.658 i 1.486, respectivament.
Les mines que produeixen espat d'Islàndia inclou moltes mines que produeixen calcita i aragonita a més d'Islàndia també prové del desert de Sonora i a Santa Eulalia, Estat de Chihuahua, Mèxic i a Nou Mèxic, també a la República Popular de la Xina.