Església de Santa Coloma (Andorra la Vella)
d'Andorra From Wikipedia, the free encyclopedia
Santa Coloma és una església al poble que duu el mateix nom, al marge dret del riu Valira, entre les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. És un monument declarat Bé d'interès cultural[1]
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Església catòlica | ||||
| Part de | Santa Coloma d'Andorra | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | art preromànic arquitectura romànica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Andorra la Vella | ||||
| Localització | carrer Major, Santa Coloma | ||||
| |||||
| BIC Andorra | |||||
| Data | 16/7/2003 | ||||
| Identificador | Fitxa 22 | ||||
| Conservació i restauració | |||||
| segle xii, 1740-1749, 1933-1934 | Reformat | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| |||||
.jpg?lang=ca)
Es tracta d'una de les esglésies més singulars del Principat per ser una de les més antigues, com que les traces arqueològiques van situar la construcció onsevulga entre els segles viii i ix. És un edifici inicialment preromànic, que va ser modificat al llarg dels temps, fins a adquirir l'aspecte actual. És coneguda pel característic campanar de base circular.
Entre les celebracions tradicionals, destaca la festa major el penúltim cap de setmana d'agost.
El 1932 aquestes pintures al fresc van ser arrancades de l'emplaçament original per l'estrattista i restaurador Arturo Cividini, a instàncies de l'antiquari i comprador Josep Bardolet. Foren traslladades a la Casa Amatller de Barcelona, on Cividini les traspassà a un nou suport. El gruix d'aquestes pintures van ser venudes al baró Jean Germain Léon Cassel, d'origen jueu, a qui el govern nazi li requisà la col·lecció, que passà a formar part del fons artístic del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial, les pintures de Santa Coloma propietat del baró Cassel es van dipositar a Múnic i, posteriorment, a Berlín, on van ser restaurades a partir del 1989. El 2007 foren adquirides pel Govern d'Andorra per 4 milions d'euros i actualment s'exhibeixen a l'Espai Columba, davant de la mateixa església.
Pel que fa als altres dos fragments que no van ser venuts al baró Cassel i que representen Sant Silvestre i Sant Gregori, foren traslladats des de la Casa Amatller de Barcelona a Madrid, adquirits per l'antiquari Apolinar Sánchez, que els vengué probablement el mateix 1933 a Arthur Byne. Aquest els diposità el març del 1934 a la Brummer Gallery de Nova York. El fragment de Sant Silvestre hi romangué fins al 1941, en què va ser adquirit per l'Amherst College de Massachusetts, on actualment s'hi exhibeix. L'altre fragment, representant Sant Gregori fou exhibit el 1938 al City Art Museu of St. Louis (Missouri). Posteriorment, el juny de 1942 va ser subhastat a la Parke-Bernet de Nova York i adjudicat al baró Cassel. Després de la seva mort, la vídua el dugué el 1955 a subhasta a l'Hotel Drouot de París.[2] Malgrat els intents dels Museus Nacionals francesos per adquirir-lo en aquella subhasta, va ser adjudicat al col·leccionista i comerciant d'art parisenc, d'origen armeni, Nourhan Manoukian, que el conservà a prop seu una bona colla d'anys. Actualment, se'n desconeix la seva ubicació.[3]
L'Església i el llegat patrimonial
.jpeg)
Arquitectura
L'estructura del temple presenta una única nau de planta rectangular de considerables dimensions si la comparem amb altres edificis més o menys coetanis que hi han a les valls d'Andorra, rematada a l'est per un absis rectangular cobert en volta de canó, portada i pòrtic en el mur sud de la nau. Sembla que la nau i el presbiteri de l'església foren construïts en el moment de fundació de l'edifici, i la comunicació entre aquestes dues parts del temple es realitza a través d'un arc de mig punt ultrapassat.
L'edifici patí unes importants modificacions al segle xii, en l'àmbit arquitectònic s'hi afegí el campanar de planta circular i 17,67 metres d'alçària, posseïx quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cònic, i també se'n modifica la portalada del temple, es desconeix com devia ser la porta original, però actualment s'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre la clau de l'arc.
La coberta de la nau és realitzada amb armadura de fusta i les teulades són de pissarra.
El pòrtic per la seva part, és l'element arquitectònic construït més recentment, sembla que podria haver estat fet cap al segle xviii
Pintures
Excel·lent decoració mural de l'art romànic més genuí. En el moment de l'execució d'aquestes pintures al Bisbat d'Urgell i a tot Catalunya hi havia una llarga tradició de decoracions pictòriques a les esglésies. Les obres conservades mostren que immediatament darrere de l'altar, a l'absis principal, no es van pintar programes narratius, sinó preferentment visions de Déu, trobem sobretot la Maiestas Domini, els apòstols i Maria, elecció molt freqüent a la regió pirenaica, però a l'església de Santa Coloma en divergeix de la distribució habitual. La capçalera és rectangular, la figura majestuosa de Crist estava a la part esquerra, o a la part nord de la volta, i no a la central. Iconogràficament la composició es relaciona en essència amb l'Apocalipsi i amb la Pentecosta.
A la pintura mural de la capçalera són clarament visibles els elements iconogràfics que es relacionen amb la visió del final dels temps l'Apocalipsi (AP 4,2-3). La representació majestàtica de Crist (Maiestas Domini) envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf). Al costat del cap de Crist es troben la primera lletra de l'alfabet grec i l'última: L'alfa (Α) i l'omega (ϖ) en simbologia amb el principi i la fi.
Els éssers alats, als costats exteriors, estan identificats amb inscripcions. A dalt a l'esquerra, l'àngel de Mateu amb les lletres SCS que significa Sanctus i, menys visibles per sota les ales, MA[T]E[V]S [E]VG. Prop de la no tan ben conservada àguila de Joan, a l'altre costat, hi ha la inscripció de SCS IOANES EVG. A sota de l'àguila hi ha el lleó de Marc: MA[RC]VS [E]VG, que sosté com els altres símbols dels evangelistes, el Llibre de l'evangeli. El cercle es tanca amb el toro de Lluc, amb la inscripció Sanctus LVCA Evangelista.
Els símbols dels quatre evangelistes, Mateu, Marc, Lluc i Joan, els llibres dels quals formen l'inici del Nou Testament i que donen testimoni de la vida i de la missió de Jesucrist a la terra, no es refereixen exclusivament a l'Apocalipsi. A les imatges pictòriques de l'edat mitjana tenia un significat ampliat. A la capçalera, el fet de situar la imatge de la Maiestas al costat de l'Evangeli posa en evidència que l'aparició de Crist no només es refereix al sentit estricte de l'Apocalipsi, sinó també a l'Evangeli que parteix de Crist cap al món. Crist presenta el llibre obert i eleva la mà dreta en un gest de benedicció, amb el qual s'expressa el testimoni i la majestat del Senyor. A més, s'hi pot constatar que s'adreça als apòstols, que són els testimonis immediats de la seva missió a la terra, un senyal de la relació deixeble – mestre, alhora que tenen la missió de difondre l'evangeli. El programa iconogràfic de l'església de Santa Coloma simbolitza l'esperança del retorn de crist. Per tant, la pintura romànica tenia fonamentalment una funció docent i adoctrinadora.
Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment només es conserva dins l'església una representació de l'Agnus Dei. La resta de decoració està repartida entre el Museu Prussià Estatal de Cultura de Berlín i col·leccionistes particulars. Els temes representats a la zona de l'absis eren la Verge, els apòstols, la Maiestas Domini i una coloma.
L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle xiii. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle xviii) i les restes d'un sarcòfag.
L'autoria
A l'hora de parlar de l'autoria de les pintures tradicionalment atribuïdes al "mestre de Santa Coloma", cal matisar que, si bé pertanyen a un mateix cercle artístic de pintors itinerants, no són obra d'una mateixa mà. Com a bona part dels murals romànics del Pirineu, són obra de tallers nòmades de pintors que es desplaçaven periòdicament d'un lloc a un altre, fet que explica les característiques comunes i els paral·lelismes estilítics i iconogràfics evidents que hi ha entre tot un seguit d'obres.
Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que daten de la dècada dels anys seixanta del segle xii, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.[4]
Espai musueològic Columba
L'Espai Columba és un equipament cultural que gestiona les pintures murals de l'absis de l'església de Santa Coloma i diversos objectes litúrgics provinents d'esglésies andorranes. El centre difusa el coneixement de la pintura romànica a Andorra i el seu context arquitectònic i les altres manifestacions artístiques que formaven part de l'univers diví d'aquest estil.
Es va estrenar al públic durant els mesos d'estiu del 2019. Reemplaça el Centra d'Art i Interpretació del Romànic a Andorra a la parròquia d'Ordino. La visita és complementària de la de l'església de Santa Coloma, on les pintures murals eren abans de ser arrencades als anys trenta. A l'església hi ha una projecció en videomapatge que permet transportar el visitant a l'interior original de l'església que li mostra l'aspecte aproximat al segle xii.
Retornar les pintures al seu emplaçament original és difícil, per a garantir-ne la conservació. El videomapatge és una millor solució per a fer viure i veure'ls in situ com lluïen els frescs originàriament. La tecnologia fa encaixar les imatges projectades perfectament amb la forma de l'absis i amb els fragments originals restants als murs de l'església. Acompanyats d'un joc de sons i llums fa gaudir els visitants i els transporta emocionalment al segle xii, quan es varen pintar.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.