Escàner de cos sencer
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escàner de cos sencer és un dispositiu d'ús policial utilitzat per escorcollar i inspeccionar a un sospitós que no necessita un contacte físic. La tecnologia emprada s'anomena escàner d'ones mil·limètriques, [1] i està basada en la reflexió de ones de ràdio de freqüència molt alta en el cos de l sospitós per obtenir una imatge del cos i objectes que pugui portar sota la roba. A diferència de la tècnica de retrodispersió de raigs X utilitzat per escanejar l'equipatge, aquesta radiació és menys agressiva per al cos humà. És una mesura efectiva per prevenir i controlar alguns delictes, especialment en controls fronterers terrestres i aeroports.
L'aeroport d'Amsterdam-Schiphol va ser el primer en el món en implementar aquest dispositiu a gran escala després d'una prova amb el personal de vol l'any anterior, però el seu ús era alternatiu a l'escorcoll normal.[2] El 2 de febrer de 2010 els aeroports britànics Londres-Heathrow i Manchester van començar a usar-los de manera obligatòria i dirigida a cert nombre de passatgers.[3] El govern britànic va planificar la seva implantació en tots els aeroports britànics abans d'abril de 2010.[4]