Escut de Mongòlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escut de Mongòlia fou adoptat oficialment el 25 de març de 1992 arran de la caiguda del règim comunista.
Escut de Mongòlia | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes estatal |
Adoptat per | Mongòlia i República Popular de Mongòlia |
Establert/ rehabilitat | 1992 |
Altres detalls | |
Estat | Mongòlia |
Es tracta d'un emblema circular, més que no pas un escut heràldic, ple d'elements budistes. Està emmarcat pel tumen nasan, símbol de l'eternitat, que envolta una esfera d'atzur, que és el cel etern. A la part central, d'or, una combinació del Soyombo, emblema nacional mongol, i del Cavall del Vent, al·legoria de l'ànima humana, en al·lusió a la independència, la sobirania i l'espiritualitat de Mongòlia. Al capdamunt, un chandmani, representació de les Tres Joies del budisme, que segons la cultura popular mongola concedeix desitjos i simbolitza el passat, el present i el futur. Sota el dibuix central, una serralada de sinople que representa la Mare Terra, damunt la qual ressalta una roda del destí, o Bhavacakra. A la base de l'escut, un khadag, o mocador cerimonial.