Escriptura de l'Indus
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC. La majoria d'inscripcions són molt curtes, fet que dificulta determinar si aquests símbols constitueixen o no una forma d'escriptura. No hi ha cap inscripció bilingüe coneguda, i el codi segueix sense desxifrar malgrat els nombrosos intents en aquest sentit.[1]
![]() | |
Tipus | llenguatge escrit, escritura no desxifrada, escriptura de caixa única i escriptura natural ![]() |
---|---|
Llengües | llengües dravídiques ![]() |
Creació | 2800 aC ![]() |
ISO 15924 | Inds ![]() ![]() |
Direcció del text | de dreta a esquerra i bustrofèdon ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Indus_seal_impression.jpg/220px-Indus_seal_impression.jpg)
Els símbols de Harappa van ser publicats per primera vegada l'any 1875, en un dibuix d'Alexander Cunningham.[2] Des d'aleshores s'han descobert més de 4.00o objectes amb inscripcions, alguns en lloc tant distants com Mesopotàmia. A principis de la dècada de del 1970, Iravatham Mahadevan va publicar un corpus lingüístic i una concordància de les inscripcions de l'Indus on llistava 3.700 segells i 417 signes diferents en patrons específics. Va assenyalar que la inscripció mitjana contenia cinc símbols, i la més llarga contenia només 26 símbols en una única línia.[3] També establia la direcció de l'escriptura de dreta a esquerra.[4]
Alguns estudiosos, com G.R. Hunter,[5] S. R. Rao, John Newberry,[6] Krishna Rao,[7] i Subhash Kak[8] defensen que l'escriptura bràmica està connectada al sistema de l'Indus, mentre que d'altres com Iravatham Mahadevan, Kamil Zvelebil i Asko Parpola proposen una vinculació amb les llengües dravídiques.[9][10] Una altra possibilitat que ha estat plantejada és que la tradició de l'Indus hagués tingut continuïtat en els símbols de les cultures megalítiques de l'Índia meridional i central (i Sri Lanka), que probablement no constitueixen una escriptura lingüística però que podria tenir algunes coincidències amb l'inventari de símbols de l'Indus.[11][12]